3a Pregunta

3a pregunta 1
Literatura

La narrativa de postguerra
1.

Explica en quina mesura el context
sociopolític dels anys posteriors a la
Guerra Civil fins als anys 70 condiciona
la producció narrativa de l’època.

El període de què parlem coincidix amb els anys de dictadura del general Franco a
la fi de la Guerra Civil Espanyola. Com a conseqüència, la nostra literatura, com la
cultura, va patir unasituació de penúria i foscor. Si bé aquest període es caracteritza
per la manca absoluta de llibertats a tot el territori espanyol, la nostra llengua i
cultura va sofrir l’ocultació i la prohibició i els nostres autors no van tenir altres
opcions que l’exili, el silenci o escriure en castellà.
La narrativa, juntament amb el teatre va ser el gènere que més va acusar aquesta
repressió i censurafranquista per la manca de capital i de permisos per poder
publicar. Serà a partir dels anys 60 que començaran les primeres manifestacions
d’oposició al règim i de represa de les cultures diferents a la castellana. Moment en
què s’apostarà econòmicament per la publicació de novel·les en català i per la
recuperació del públic perdut.
Malgrat l’aïllament dels nostres autors, sense connexions entre ells,els crítics
literaris ens parlen d’unes tendències que agrupen els autors d’aquesta època
segons les influències estrangeres que van rebre. Així, es parla:
 D’autors que continuaren conreant la novel·la d’anàlisi psicològica, com Mercè
Rodoreda, Maria Aurèlia Campany o Llorenç Villalonga.
 D’autors com Josep Maria Espinàs, Maria Aurèlia Campany o Manuel de Pedrolo
que incorporaren en les seuesobres realistes noves tècniques com les dels
autors francesos del nouveau roman o del neorealisme italià.
 D’autors com Joan Perucho o Pere Calders influïts pel realisme màgic
iberoamericà de Gabriel García Márquez, Laura Esquivel o Isabel Allende.

3a pregunta 2
Literatura

Enric Valor i Vives
Castalla, 1911 – València, 2000

2. Explica les característiques
més importants de l’obra literàriad’Enric Valor (1911-2000).
Va ser un escriptor i gramàtic valencià que fou perseguit, censurat i empresonat
durant el franquisme, però que, malgrat tot, va mantenir el seu compromís polític,
cultural i idiomàtic.
És conegut sobretot per la seua tasca rondallística. Els 8 volums de Rondalles
valencianes són el producte de l’arreplega i, en paraules del mateix Enric Valor,
literaturització de contes ihistòries populars a les quals va dotar de riquesa
narrativa i lèxica. La rondalla es transforma en les mans del nostre autor en la
manifestació cultural d’un país lligada al territori.
La seua tasca com a gramàtic va tenir com a objectiu primordial impulsar l’adopció
de les normes ortogràfiques de Castelló de 1932. Escrigué gramàtiques, vocabularis,
diversos treballs i La Flexió Verbal (1982), laseua obra més reconeguda en l’àmbit
lingüístic.
La seua producció novel·lística ha estat menys coneguda i injustament valorada,
probablement perquè seguix models narratius psicològics i realistes d’abans de la
guerra. Això no obstant, la crítica posterior va obviar que es va deixar influir per les
innovacions de l’època, com ara el discurs indirecte lliure o la focalització múltiple.
Les seuesnovel·les es caracteritzen per la riquesa lèxica, per acurades descripcions
i, sobretot, pels seus arguments ben construïts, que sempre giren al voltant de dos
mons contraposats: la muntanya i la costa. Aquest tema apareix, encara que des de
perspectives diferents, en L’ambició d’Aleix, en La idea de l’emigrant o en els contes
de Narracions perennes.
A la seua trilogia “El cicle de Cassana”: Sense laterra promesa, Temps de batuda i
Enllà de l’horitzó, ens presenta una imatge d’un món rural en crisi que ens mostra
la realitat de la societat de les comarques valencianes meridionals del segle XX.
L’última obra publicada d’Enric Valor va ser un recull de relats basats en fets o
anècdotes reals: Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles.
En totes elles, Valor ens demostra un domini...