3Plat

PLATÓ

1. Nota biogràfica
2. Preocupació fonamental: la fonamentació de la política
3. La concepció de la realitat: la teoria de les idees
3.1. Les idees i les coses
3.2. La jerarquia de les idees
4. L’antropologia: el dualisme
4.1. Les tres ànimes
5. El coneixement: com puc accedir al món de les idees?
5.1. El coneixement com a activitat de l’ànima i el paper del cos
5.2. L’anàmnesi
5.3. Elmite de la caverna
5.4. L’al·legoria del segment
5.5. L’eros platònic
6. L’ètica: les virtuts de l’ànima
7. La concepció de l’estat: la polis justa
7.1. El poder polític ha d’estar en mans dels savis
7.2. Els tipus d’home i les classes socials
7.2. L’educació
Activitats finals


1. Nota biogràfica
Plató nasqué el 428 o el 427 aC. Eren els primers anys de la guerra entre Atenes i Esparta. La sevajoventut estarà marcada pels avatars de la guerra. De fet, Plató ja no va arribar a conèixer el moment del gran esplendor d’Atenes, a diferència de Sòcrates (cosa que marcarà una consideració diferent de democràcia). A la seva família, que era de les més aristocràtiques, segurament no es respirava simpatia cap a la democràcia. Almenys és cert que un oncle de Plató, Críties, després de la desfeta vaformar part del govern dels Trenta Tirans.
En aquell moment de descomposició política i social, pròpia dels últims anys de la guerra, el jove Plató va quedar profundament impressionat per la figura de Sòcrates. L’admirava: amb preguntes aparentment ingènues, aconseguia de fer evident la superficialitat dels polítics, i la buidor i inconsistència dels sofistes, i com interpel·lava la gent a unarenovació moral fonamentada en la pròpia consciència il·luminada per la raó i contrastada en el diàleg. Desemmascarava i ridiculitzava els falsos savis, els que són savis només en aparença, els ignorants que no saben que ho són. Segons la tradició, Plató hauria conegut Sòcrates l’any 407 aC. La guerra estava a les acaballes.
La tràgica condemna de Sòcrates va acabar de trasbalsar Plató. Com a fillque era de bona família, havia pensat fins llavors que la seva principal missió era la d’intervenir en els afers públics. Veient, però, com anaven les coses, va decidir de moment abandonar Atenes, cosa que van fer també tots els més assidus oients de Sòcrates. Va viatjar durant un temps; probablement va entrar en contacte amb seguidors de Parmènides.
Cap a l’any 389, i després d’un cert tempsd’estada a Atenes, Plató va passar al sud d’Itàlia —l’anomenada Magna Grècia— i va entrar en contacte amb el pitagorisme, doctrina per la qual Plató es va interessar vivament en les seves diverses vessants: el cultiu de la ciència matemàtica, la creença en la immortalitat i transmigració de l'ànima i la pràctica d'un sistema de vida ascètica d'orientació religiosa i mística. Tot això havia de deixar unabona empremta en l'obra platònica.
De Tàrent, Plató va passar a Sicília, a la cort del tirà Dionisi el Vell de Siracusa. Dues vegades més va anar Plató a Sicília, el 367 i el 361, regnant-hi ja el fill d'aquell, Dionisi el Jove. Plató va ser cridat per fer el paper del que avui en diríem un conseller, i va acceptar convençut de poder dur a terme a Siracusa el que semblava impossible a Atenes:establir-hi un sistema de govern fidel en tot als principis de la justícia. Ho va intentar tres vegades, i les tres van acabar en un total fracàs. No obstant això, aquestes experiències sicilianes van marcar el pensament de Plató i s'han de tenir com a rerefons de bona part de la seva filosofia política.
En tornar del primer viatge a Sicília, als voltants del 387 aC, Plató va adquirir un terreny ojardí que tenia una ara dedicada a l'heroi Academ, i hi establí l'Acadèmia, és a dir, una mena d’escola-societat dedicada a la recerca i discussió metòdiques de qüestions referents a les matemàtiques, la filosofia i els principis de la política. Els antecedents d'aquesta institució podien ser les societats pitagòriques que Plató hauria conegut a Itàlia i els grups de discussió que s'havien format...