4

4 EL SISTEMA D’ESPAIS NATURALS
PROTEGITS DE CATALUNYA
Aquest capítol ofereix al lector una visió panoràmica del sistema d’espais
naturals protegits de Catalunya. Se n’explica el desenvolupament històric,
amb alguns dels fets i detalls més significatius de cada etapa, les principals característiques que ha anat adquirint, arran de les opcions preses
en diferents moments, i els components quetenia quan es va dur a terme
l’avaluació, l’any 2002.

4.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La història dels espais naturals protegits de Catalunya, tal com avui els

entenem, té poc més de mitja centúria. Cal fer aquesta reserva perquè d’espais protegits, d’una o altra mena o per motius diferents que els que avui
s’esgrimeixen, n’hi ha hagut sempre al llarg de la història. Dos casos emblemàtics, però no pasúnics, són els de Montserrat i el Montsant, les dues
muntanyes santes de Catalunya des de temps immemorial, que, com a tals,
han estat efectivament protegides.
Està ben documentat que Montserrat ha gaudit de protecció des de fa prop
d’un mil·lenni, quan s’hi va establir la comunitat benedictina que encara
avui custodia el santuari marià més important del país, centre de pelegrinatges desd’aleshores (Albareda, 1977). Ara bé, com que la presència
eremítica hi és anterior –segurament del segle setè (Zaragoza, 1993)-, es
pressuposa que la muntanya comptava ja aleshores amb la protecció que la
societat medieval donava als recers d’ermitans.

Només 50 anys
d’ENP a Catalunya?

Montserrat i el
Montsant, dues
muntanyes santes
i protegides de fa
segles

Pel que fa al Montsant, el topònim prové, segonsCoromines, de la traducció
de Jabal al-barakah, el mont de la gràcia divina, que els musulmans van
donar a aquest massís quan formava part d’al-Àndalus. Com altres monts
sants, el Montsant degué rebre el nom a resultes d’una tradició eremítica
multisecular, segurament iniciada a l’època visigòtica, que encara avui es
manté viva (Lladonosa, 2004). A més, des del segle XII i fins a inicis del
XIX,la muntanya va acollir la gran cartoixa d’Escaladei, la primera de la
península Ibèrica, i els cartoixans –l’orde monàstic contemplatiu més radical d’occident- van gestionar amb la cura que els caracteritza els recursos
naturals del massís, fins que la traumàtica desamortització de Mendizábal,
que tan adverses conseqüències va tenir per a la protecció de la natura
(Urteaga, 1987), els en va ferfora per sempre més.
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?

69

4.1.1 Els prolegòmens
Els valors
intangibles, motiu
de les primeres
propostes de
protecció d’espais
naturals

No és fins als inicis del segle XX que comencen els prolegòmens dels moderns espais naturals protegits. Aleshores, molts dels grans naturalistes catalans eren religiosos o laics amb profundes conviccions religioses -en el
camp de lageologia, un mossèn Josep Bataller o un canonge Almera; en el
de la botànica, un Estanislau Vayreda, per posar alguns exemples. Aquesta
és l’època, també, dels grans pintors paisatgistes que, com Joaquim Vayreda, evoquen una visió espiritual de la natura, en sintonia amb els grans poetes del moment, com mossèn Jacint Verdaguer o Joan Maragall. En aquest
ambient cultural, els valors intangibles,fossin simbòlics, patriòtics, filosòfics o espirituals, van tenir sempre un paper preponderant en les primeres
accions de protecció de la natura.
No ha de sorprendre que la primera proposta de parc nacional coneguda a
l’Estat espanyol fos, justament, la de la “muntanya santa de Montserrat”.
L’any 1902, l’enginyer de forests Rafael Puig i Valls així ho va proposar
al·legant que aquesta “joia de lanatura” era “un ideal per al devot, una
meravella per al naturalista, un prodigi per al creient i un monument per al
patriota”. Semblantment, uns anys més tard, el 1917, quan mossèn Josep
Gelabert, naturalista i pintor de paisatges, sol·licitava la declaració de parc
nacional per al Boscdetosca i per al conjunt dels volcans olotins, ho justificava, també, pels “seus especials valors religiosos,...