4

4.3. El naixement de la ideologia socialista
Durant la primera meitat del segle XIX, el
capitalisme, sistema social que resultava de les
revolucions burgeses i industrial, suposà una
decepcióprofunda per a moltes persones.
El motiu d’aquesta decepció era doble:
1. incomplia la promesa liberal de que el lliure
mercat donaria felicitat a qui se la guanyés
amb el seu treball. El capitalisme,doncs,
perjudicava els interessos dels treballadors.
2. suposava una injustícia, ja que es basava en
l’acumulació de beneficis per a uns a costa de
l’explotació dels altres.
En resum, el capitalisme fouvist com a un
sistema perjudicial i injust.
Algunes persones arribaren a la conclusió de que
el motiu no era la casualitat, sinó el mateix
programa polític del capitalisme, o sigui, el
liberalisme.
Arabé, molts dels ideals del liberalisme
seguien resultant atractius. El lema de llibertat,
igualtat, fraternitat, segui resultant útil. Per
tant, el problema amb el liberalisme havia d’estar
en una altrabanda.
Aquests anti-capitalistes començaren a pensar la
seva crítica del liberalisme, i aquesta crítica
acabà per transformar-se en una ideologia diferent
i alternativa: el socialisme. Era alternativaen
el sentit de que es basava en el convenciment de
que calia canviar el sistema per un de nou, amb
l’objectiu d’aconseguir justícia social.
Començaren per reflexionar sobre llibertat,
igualtat, ifraternitat, i comprengueren que el
problema no eren aquests valors, sinó la definició
que en feien els liberals. El que calia era fer
una redefinició més justa de llibertat i
d’igualtat.

D’aquestesredefinicions es desprengueren dues
conseqüències més:
1. L’individualisme no produeix felicitat per a
tothom, com promet el liberalisme, sinó que
crea injustícia i desgràcia. Per tant, aquest
valorhavia de ser substituït pel de
solidaritat. De la mateixa manera, es va
rebutjar que l’individu hagués de ser el
subjecte que passés per davant de tot; la
societat en conjunt el substituí, com a...