4

Curs:

Nivell

bÀSIC

Assignatura:

Metodologia

CONTINGUTS
1. EL MÈTODE D’ENSENYAMENT
1.1.
DEFINICIÓ
“El mètode d’ensenyament és la millor organització racional i ben programada dels recursos
disponibles i dels procediments (estils, formes, etc.) més adients per assolir els objectius
plantejats de manera eficaç, segura i econòmica, per entrenar les dues fases del joc del
voleibol (fase de canvide servei o complex 1, i fase de punt o complex 2).”
1.2.
ESTILS D’ENSENYAMENT
Per entendre millor cada estil primer hauríem de fer-nos algunes preguntes: cap on portem
els nostres jugadors i jugadores?, de quin tipus volem que arribin a ser?, etc. Per contestar
aquestes preguntes i d’altres s’ha d’identificar el paper de ui entrena i de qui juga jugadora
dins de cada estil per, d’aquesta manera,poder seleccionar bé les eines en aquest procés
(ensenyament-aprenentatge) que serveixin per arribar a ser una “persona independent” a
l’hora de prendre decisions que la portin a l’èxit esportiu.
Ens servirem de l’”anatomia de l’estil”, que es basa en la presa de decisions, tant per part
de qui entrena com de qui juga, per identificar i categoritzar aquestes eines.
Podem classificar els estils dela manera següent:
Estils de reproducció (ensenyar per models)
o
o
o
o
o

Estil A: Comandament directe
Estil B: Assignació de tasques
Estil C: Ensenyament recíproc
Estil D: Autoavaluació
Estil E: Inclusió

Estils de producció (ensenyar per descobriment)
o
o
o
o
o

Estil F: Descobriment guiat
Estil G: Resolució de problemes
Estil H: El disseny de la persona alumna
Estil I: La persona alumnainiciada
Estil J: Autoensenyament

A continuació desenvoluparem alguns estils que ens mostraran el contrast existent entre
ells.

¾ Estil A: Comandament directe
És un estil que garanteix el camí per assolir l’objectiu desitjat. El o l’entrenadora diu i el o
la jugadora fa. És un estil on qui entrena aporta la informació necessària per arribar al
model tècnic o tàctic desitjat, però com a granproblemàtica ens trobem amb l’execució de
tècniques i tàctiques per part de qui juga sense la comprensió de la seva utilització ni el seu
sentit, fins que s’arriba a complir l’objectiu en si, però no sempre passa.
Aquest estil no contempla el raonament motriu per part del jugador o jugadora, sinó la
qualitat de la reproducció del model tecnicotàctic que cal seguir.
¾ Estil F: Descobriment guiatL’aprenentatge a través d’aquest estil ens permet que, davant les diferents situacions (no
plantejades per l’entrenador o entrenadora), el o la jugadora pugui desenvolupar la seva
capacitat de comprensió de la problemàtica en què es troba involucrada de manera més
directa. D’aquesta manera desenvolupa la seva capacitat resolutiva de problemes.
El o l’entrenadora ha de portar a terme un paper important de guiad’aquestes respostes a
través de l’estimulació del camí més correcte i la reflexió i el raonament de cada resposta
triada pels jugadors i jugadores, abans i després de la decisió motriu elegida.
¾ Estil G: Resolució de problemes
Aquest estil, igual que l’anterior, ens porta al fet el o la jugadora desenvolupa la seva
capacitat resolutiva en situacions-problema (plantejades constantment perl’entrenador o
l’entrenadora) per estimular la capacitat resolutiva de qui juga.
Per aquest motiu el o l’entrenadora ha de plantejar problemes de menor a major
complexitat que provoquin la resposta desitjada per assolir els objectius plantejats.
¾ Estil J: Autoensenyament (assaig i error)
Amb aquest mètode no es garanteix l’èxit en el camí per arribar a la resposta, ja que en els
dos estils anteriors el o lajugadora era induïda a una resposta desitjada, mentre que aquí
només es planteja un problema i la seva resposta, però no es proporcionen directrius a
l’hora de triar un camí o un altre per assolir els objectius. Per consegüent, el temps
utilitzat per assolir aquesta resposta pot ser excessiu i retardar el procés d’ensenyamentaprenentatge.

ESTI
LS
Comandament
directe
Descobriment
guiat...