41012 88479 1 PB

EL PAPER DELS MITJANS DE
COMUNICACIÓEN
LA NORMALITZACIÓLINGUÍSTICA
Miquel Strubell *

Correspon als professionals i especialistes de la comunicació definir les funcions i dimensions de la materia, i només comentaria per comencar que els mitjans de comunicació potser reflecteixen aquestes mateixes funcions (informació,
educació, entreteniment, etc) per unes vies determinades.
Les activitatslingüístiques en general són tarnbé áctivitats comunicatives.
Normalment, un hom parla o escriu adrecant-se directament o indirecta als altres. Pero convé dir d'entrada que la comunicació a vegades sobrepassa el nivel1
purament lingüistic. L'ús d'una expressió en comptes d'una altra (&o» per qpersona») o d'una llengua en comptes d'una altra (abon dia» per «buenos días»)pot
significar, o voler deixarpatent, la pertinenca del parlant a un grup social o etnolingüistic determinat. L'ús d'una o altra llengua pot ser utilitzat o interpretat,
per a marcar distancies etnolingüístiques o socials.
Per aquests motius, entre d'altres, el tema dels mitjans de comunicació preocupa tant aquelles persones que treballen a favor de la normalització lingüística
als Paisos Catalans. Per aixd també les persones queno entenen la normalització
lingüística -que n'hi ha- concentren els seus esforcos a evitar i entrebancar
I'assoliment per part de les comunitats de parla catalana del control d'aquests
mateixos mitjans i la difusió de la nostra llengua a través d'ells.
'Miquel Strubell és cap del Servei de Normalització de I'ús de la Llengua Catalana de la Generalitat. pero les opinions expressades en aquestatticle són personals.

14

LA HISTORIA RECENT DE LA LLENGUA CATALANA
Com tots els lectors deuen saber, la llengua catalana passi de ser I'única Ilengua de I'administració, de la cultura i del comerc amb la progressiva decadencia
del Ilatí a Catalunya i arreu dels Paisos Catalans, a partir sobretot dels segles XIII
i XIV. El castelli (i el frances a la Catalunya Nord) s'hi a n i introduint a mesuraque el poder de la corona de Castella augmentava (i que la Catalunya del Nord
caigué en mans dels francesas a mitjan segle XVII). La decadencia de I'ús culte
del catala dura del segle XVII a mitjan XIX, sobretot a partir de la guerra de successió a comencament del segle XVIII.
La Reneixenca del segle XIX va ser, en els seus inicis, un moviment purament
literari, pero al llarg dels anys el catalatorna a ser una llengua emprada com a
llengua de I'administració, de I'ensenyament i també dels mitjans de comunicació -revistes o diaris. L'augment de la presencia de la llengua catalana dins els
mitjans diaris de comunicació ha estat prou estudiatl durant els anys fins al 1939
i és molt possible que en els anys posteriors s'hagués arribat a un clar predomini
del catala, com li hagués correspost coma llengua propia de Catalunya. Els fets
de 1939, pero, estroncaren de cop aquestes perspectives, i impediren també que
les primeres iniciatives en el mateix sentit al País Valencia i a les Illes Balears poguessin arribar a bon port. Val a dir que I'any 1939 fou nefast no solament per a
la premsa, els diaris i periodics en catala, sinó també per a les emissores de radio
en la mateixa llengua.D'aquesta manera, el cata12 fou escombrat per la forca dels ambits públics,
dels mitjans de comunicació, de I'ensenyament en tots els nivells (fins i tot com
a asignatura), de I'ús oficial i administratiu, de la publicitat i l'ús comercial, de
les impremtes i llibreries i de 1'6s oral en públic. És més: aquesta marginació fou
acompanyada d'una autentica fobia en contra del catala, sobretot alPrincipat.
Aquestes reaccions forcaren un retrocés espectacular i rapidíssim de la presencia
del catala, i establiren la base d'unes actituds i impediments que encara avui fan
molt dificultosa la plena recuperació de I'ús del catala.
El factor crucial en aquest procés fou la seva durada. Durant més d'una generació s'eviti el retorn del catala als usos públics i cultes. Durant més d'una generació no es...