4444

Reformisme dinàstic: Els dos partits dinàstics s’alternaven en el poder amb unes idees més progressistes i regeneracionistes.
Pistolerisme: època durant la qual van haver repressions contra dirigents sindicals, empresaris, encarregats de fàbriques i agents de l’autoritat.
Setmana tràgica: revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona el Juliol de 1909 perl’oposició de tornar a colonitzar el Marroc.
Llei de fugues: Llei segons la qual la policia podia disparar contra els detinguts en cas d’intent de fuga.
Lockout: tancament d’empreses de la patronal per no tenir alliberats els detinguts.
Lerrouxisme: partit de caire anticatalanista i anticlerical que presentava un discurs demagògic i revolucionari per atraure el suport popular.
Llei de jurisdiccions:Solidaritat catalana: coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes excepte els partits dinàstics i els lerrouxistes creada pel rebuig massiu a la llei de Jurisdiccions.
Assemblea de parlamentaris: assemblea organitzada per la lliga regionalista que exigia la formació d’un govern provisional per convocar corts constituents i així reformar el sistema polític i descentralitzarl’Estat.

Alzamiento nacional: Nom que els insurrectes van donar al cop militar per justificar que la insurrecció armada era un aixecament contra el desordre i el comunisme, en defensa de la pàtria.
Tretze Punts de Negrín: Programa on es proposava les condicions per al cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco.
Fets de Maig: Seguit de fracassos militars que van tornar a revifarl’enfrontament entre les forces republicanes sobre la manera com calia acarar el procés revolucionari i la guerra.
Internacionalització del conflicte: L’URSS recolzava als republicans, Alemanya i Itàlia(règims feixistes), als nacionals, i les democràcies europees(França, Gran Bretanya) es mantingueren al marge.
Acord de Munic: Tractat per mitjà del qual Gran Bretanya i França reconeixien l’ocupaciódels Sudets per Hitler i claudicaven davant l’expansionisme nazi.
Decret d’unificació: Decret donat a conèixer per Franco l’abril de 1937 que unia falangistes i carlins en un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS(junta defensiva nacional sindicalista).
Col·lectivització: Procés de transferir als treballadors el control i la propietat dels béns i dels mitjans de producció.Falange Española Tradicionalista y de las JONS: Unió de falangistes i carlins. Líder: Franco.
Comitè de No-intervenció: Impulsat per Gran Bretanya, recolzat per França i amb 27 països més adherits, volia impedir que tant el bàndol republicà com el nacional rebès ajut exterior.
Brigades Internacionals: Moviment solidari antifeixista amb més de 60000 voluntaris d’arreu del món que van ajudar alsrepublicans espanyols.
Legió Còndor: Alemanya envià la seva aviació en suport dels nacionals.
Corpo Truppe Volontari: Contribució italiana en armament als nacionals.
Comitè de Milícies Antifeixistes: Agrupació de diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República.
Exèrcit Popular de Catalunya: Exèrcit creat per la Generalitat de Catalunya el 6 de desembre de 1936, al dissoldre elComitè de Milícies Antifeixistes i amb intenció de reorganitzar-lo.
POUM: Partit obrer marxista però enfrontat amb l’estalinisme.
Junta de Defensa Nacional: Integrada per militars i presidida pel general més antic(Miguel Cabanellas), s’encarregava de governar el territori ocupat.

Frederica Montseny: Militant, intel·lectual i dirigent anarquista. S’afilià a la CNT l’any 1931 i se’n convertí enuna de les principals dirigents. Va ser ministra de Sanitat i Assistència Social durant el Govern de Largo Caballero. S’exilià a França i tornà el 1977.
Indalecio Prieto: Polític socialista, periodista i escriptor. Ingressà al Partit Socialista Obrer Espanyol i, al final de la guerra, s’exil·lià a Mèxic.
Andreu Nin: Un dels personatges més importants del marxisme revolucionari a Catalunya,...