465186

-La Placeta del Correu Vell: En aquesta placeta s'obre, per la banda nord, el carrer de la Força, que ressegueix l'antic traçat de la Via Agusta al seu pas per la ciutat, i per l'est l'escalinata del carrer Dr. Oliva i Prat, límit oriental del Call; és per tant l'inici de l'extensió més amplia de l'antic Call gironí. Aquesta explanació urbana s'obtingué per l'enderrocament de l'antic castellmedieval de Requesens, edificat sobre basaments romans, que es produí a finals del segle XIX. Deu el seu nom a què en aquest indret s'hi va establir la primera estafeta de Correus a Girona. El setembre de 1448 els Jurats de la ciutat permeteren "en augmentació, conservació e benefici de la aljama dels juheus de la dita ciutat", atesa l'evident estretor de la closa jueva, que personalment haviencomprovat, una ampliació del Call, incorporant-hi aquesta zona, la més avençada cap al sud, i la del carrer de la Ruca, a la banda nord. En el nou recinte resultant, "entre clausura nova y veylla", disposaren que s'havien d'instal·lar tots els jueus "amb domicili fora del Call", situació que les autoritats civils havien permès, de forma controlada, tres anys abans.
-El carrer de la Força: Artèriaprincipal del Call gironí, antiga via romana construïda sobre un camí molt més antic, l'anomenat pel grecs Camí d'Hèrcules, reb per la seva banda orientals els pintorescs carrerons graonats que hi aboquen perpendicularment, baixant del turó on s'aixeca la Catedral; a la banda de ponent, tot un seguit d'històriques edificacions sense solució de continuïtat fins al cap de munt del carrer, a la placetade l'Institut Vell, segueixen fins als peus de l'escalinata de la Catedral, on s'obre la plaça que havia estat mercat medieval, l'anomenat Mercadell. A la banda oest hi havia la segona Sinagoga de Girona que fou bastida damunt el que havia estat anteriorment l'església de Sant Llorenç, sembla que mitjançant un intercanvi del solar amb les autoritats eclesiàstiques, per un altre ocupat per unprimitiu temple jueu, la primera Sinagoga, al costat de l'actual palau episcopal, i per permetre l'ampliació d'aquest i de la Catedral. Aquesta circumstància, el fet que anteriorment hagués estat capella cristiana, va fer possible la clausura que va ordenar el papa Benet XIII el 1415, malgrat que en la seva butlla especificava que si en una vil·la o ciutat hi havia tan sols una Sinagoga, aquesta seriarespectada. L'any 1416 es va tornar a obrir al culte, tot i que l'estat en què es trobava va aconsellar de fer-ne una de nova, la tercera de Girona, la que va persistí fins l'expulsió del 1492. Aquesta edificació, segons consta en els documents de venda estesos a diversos compradors el 1492, ocupava força terreny, amb patis, pous i banys rituals, just al costat de la muralla situada entre aquestcarrer i el de Ballesteries, aproximadament a l'indret on comença l'actual graonada de la pujada de la Mare de Déu de la Pera.
-El carrer de Sant Llorenç: Via en forta pendent, veritable cor del Call, enllaça el carrer de la Força amb el límit superior del barri jueu. És el carreró més pintoresc del barri i que desperta més la curiositat dels visitants. A destacar-hi, a més del seu traçat sinuós icosterut, les voltes que cobreixen part del seu recorregut, i que projecten formes ombrívoles damunt les seves parets irregulars. En aquest carrer s'hi troben la Casa de Lleó Avinay, o Colls-Labayen, i el centre Bonastruc ça Porta, l'antic Isaac el Cec. La semblança que alguns autors han trobat entre aquests carrerons costeruts i els del casc antic de Jerusalem, no és tan sols una coincidènciaatzarosa.
-El centre Bonastruc ça Porta: Conjunt de construccions, patis i jardins, la configuració del qual esdevé d'una reforma contemporània dels anys setanta. És un conjunt visitable que aporta una visió completa de les distribucions i dissenys interiors dels habitacles jueus medievals. El seu pati, l'anomenat Pati dels Rabins, representa la sorpresa lluminosa i asolellada enmig de la trama...