4A1EdatContempor Nia
Páginas: 11 (2649 palabras)
Publicado: 4 de marzo de 2015
El crstianisme a l’edat contemporània
GRUP 1 4T ESO A
Nom dels Components:
Marc Foix Nº 13
Carlos Nuñez Nº 22
Pau Pastor Nº23
Alex Sanmartin Nº24
Arnau Sebastià Nº25
La Revolució Francesa i les seves conseqüències
Iniciada l’any 1789, va fer tremolar la societat, la religió, la política i el pensament tal i
com havien existit fins aleshores. S’arriba a l’extrem de voler esborrar qualsevolempremta del cristianisme del passat. Durant aquests temps, són executats 300
capellans que es neguen a jurar fidelitat a la constitució civil, i més de 30000 van fugir
a l’estranger. De les 200 abadies cistercenques que hi havia a França abans de la
Revolució , en van quedar només les runes de 20. Les propietats de l’Església passen
a mans de l’estat, es tanquen convents, esglésies, ...
Un copacabada la revolució, l’Església busca restaurar l’ordre antic medieval que hi
havia a Europa, i se signen pactes o concordats entre el Vaticà i els governants de
cada país. Però comencen dos segles de distanciament progressiu entre l’Església
catòlica i la societat. Durant el segle XVIII s’imposen els ideals de la Il·lustració, i
aquesta distància esdevé abismal al segle XIX amb la victòria delliberalsime.
Concili Vaticà II
El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments
històrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va
anunciar el de gener de 1959.
El Concili es desenvolupà en quatre períodes de sessions:
Primer, de l'11 d'octubre al 8 de desembre de 1962
Segon, del 29 de setembre al 4 de desembre de1963
Tercer, del 14 de setembre al 21 de novembre de 1964
Quart, del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965
El primer fou presidit pel mateix papa en la tardor de 1962, però no va poder concloure
aquest concili, ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Els altres tres
períodes de sessions van ser convocats i presidits pel seu successor, el papa Pau VI, fins
a la clausura. Lallengua oficial del concili va ser el llatí.
Ha estat el concili amb més representació de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos
mil "pares conciliars" procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de
llengües i races. A més, hi van assistir membres d'altres confessions religioses cristianes.
El concili es va convocar amb les finalitats principals de:
Promoure eldesenvolupament de la fe catòlica.
Assolir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels.
Adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps.
Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Església, renovant els
elements que més necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves
activitats. Va pretendre proporcionar unaobertura dialogant amb el món modern,
actualitzant la vida de l'Església sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge
conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Església, la revelació,
la litúrgia, la llibertat religiosa, etc., amb les característiques més importants de conciliar la
renovació i la tradició.
En Vaticà I no havia conclòs, a causa de la suspensióimposada per l'esclat de la guerra
francoprussiana. Amb l'elecció de Joan XXIII el juny de 1958, tothom esperava un
pontificat breu, però amb sorpresa el gener de 1959 convoca el concili. Hi ha diverses
ironies sobre ell, ja que tot i que és un concili d'obertura, col·legialitat i altres elements,
Joan XXIII el va convocar sense consulta, conforme la infal·libilitat del Papa (cf. Pius XII,
1950,Dogma de l'Assumpció). El convocà després de 3 dies d'oració (cf. la seva
biografia), però el motiu precís ha romàs un poc vague: «aire fresc a l'Església», un cert
«aggiornamento».
La teologia del alliberament
La teologia de l'alliberament és una reflexió teològica que va començar a
Llatinoamèrica després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia,
1968). Els seus ideòlegs més...
GRUP 1 4T ESO A
Nom dels Components:
Marc Foix Nº 13
Carlos Nuñez Nº 22
Pau Pastor Nº23
Alex Sanmartin Nº24
Arnau Sebastià Nº25
La Revolució Francesa i les seves conseqüències
Iniciada l’any 1789, va fer tremolar la societat, la religió, la política i el pensament tal i
com havien existit fins aleshores. S’arriba a l’extrem de voler esborrar qualsevolempremta del cristianisme del passat. Durant aquests temps, són executats 300
capellans que es neguen a jurar fidelitat a la constitució civil, i més de 30000 van fugir
a l’estranger. De les 200 abadies cistercenques que hi havia a França abans de la
Revolució , en van quedar només les runes de 20. Les propietats de l’Església passen
a mans de l’estat, es tanquen convents, esglésies, ...
Un copacabada la revolució, l’Església busca restaurar l’ordre antic medieval que hi
havia a Europa, i se signen pactes o concordats entre el Vaticà i els governants de
cada país. Però comencen dos segles de distanciament progressiu entre l’Església
catòlica i la societat. Durant el segle XVIII s’imposen els ideals de la Il·lustració, i
aquesta distància esdevé abismal al segle XIX amb la victòria delliberalsime.
Concili Vaticà II
El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments
històrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va
anunciar el de gener de 1959.
El Concili es desenvolupà en quatre períodes de sessions:
Primer, de l'11 d'octubre al 8 de desembre de 1962
Segon, del 29 de setembre al 4 de desembre de1963
Tercer, del 14 de setembre al 21 de novembre de 1964
Quart, del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965
El primer fou presidit pel mateix papa en la tardor de 1962, però no va poder concloure
aquest concili, ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Els altres tres
períodes de sessions van ser convocats i presidits pel seu successor, el papa Pau VI, fins
a la clausura. Lallengua oficial del concili va ser el llatí.
Ha estat el concili amb més representació de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos
mil "pares conciliars" procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de
llengües i races. A més, hi van assistir membres d'altres confessions religioses cristianes.
El concili es va convocar amb les finalitats principals de:
Promoure eldesenvolupament de la fe catòlica.
Assolir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels.
Adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps.
Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Església, renovant els
elements que més necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves
activitats. Va pretendre proporcionar unaobertura dialogant amb el món modern,
actualitzant la vida de l'Església sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge
conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Església, la revelació,
la litúrgia, la llibertat religiosa, etc., amb les característiques més importants de conciliar la
renovació i la tradició.
En Vaticà I no havia conclòs, a causa de la suspensióimposada per l'esclat de la guerra
francoprussiana. Amb l'elecció de Joan XXIII el juny de 1958, tothom esperava un
pontificat breu, però amb sorpresa el gener de 1959 convoca el concili. Hi ha diverses
ironies sobre ell, ja que tot i que és un concili d'obertura, col·legialitat i altres elements,
Joan XXIII el va convocar sense consulta, conforme la infal·libilitat del Papa (cf. Pius XII,
1950,Dogma de l'Assumpció). El convocà després de 3 dies d'oració (cf. la seva
biografia), però el motiu precís ha romàs un poc vague: «aire fresc a l'Església», un cert
«aggiornamento».
La teologia del alliberament
La teologia de l'alliberament és una reflexió teològica que va començar a
Llatinoamèrica després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia,
1968). Els seus ideòlegs més...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.