5 sentidos

ELS 5 SENTITS
Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius percebem el nostre entorn i
les seves característiques. Tenim òrgans especialitzats que reben estímuls de l'exterior i
transmeten l'impuls a través de les vies nervioses fins al sistema nerviós central on es rep la
informació i es genera una resposta.

Com sentim?
Quan un missatge s'aproxima a lasuperfície del nostre cos, es dóna a conèixer com si piqués en
un timbre, que en la pràctica és una terminació nerviosa especialitzada en aquella informació, que
transforma en impuls nerviós. Hi ha molt timbres receptors en tot el cos, llestos per detectar
senyals tan interiors com exteriors. Els receptors són cèl·lules o grups de cèl·lules sensibles a un
canvi específic del medi, capaces de produirun senyal o impuls nerviós com a resposta a un
estímul, que pot ser tàctil, auditiu, visual, de temperatura, etc.
L'estímul és conduït a la medul·la espinal o directament al cervell, on es genera la sensació -olor,
sabor, so, temperatura, pressió, imatge- en base a l'anàlisi de la informació rebuda. Quan és
necessari, es produeix una resposta, que pot ser el moviment de la part del cos afectada-allunyar
les mans d'una font de calor excessiu- o la segregació d'una glàndula -llàgrimes, saliva-. Aquest
procés es tan ràpid que pot semblar que les nostres reaccions són automàtiques.
En els éssers humans, es reconeixem tradicionalment els següents cinc sentits:

Tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió,
temperatura,aspror o suavitat, duresa, etc.
Aquest sentit es troba principalment a la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors
que s'encarreguen de transformar els diferents estímuls de l'exterior en informació susceptible de
ser interpretada pel cervell.

Vista
La vista és el sentit que ens permet percebre la llum de l'exterior i, d'aquesta manera, captar la
mida, la forma, el color, ladistància, la posició i el moviment dels objectes que es trobin en el
nostre camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.
Aquestes percepcions lluminoses les captem gràcies als òrgans de la visió, el ulls, situats a la part
frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos del crani i de la cara. Aquests no són
òrgans homogenis, sinó que estanformats per parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia,
el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell
perquè la interpreti.
Tot això ensenya que la visió, juntament amb els seus òrgans, són un sentit molt important i molt
delicat alhora, per la qual cosa se n'ha de tenir cura.

Parts de l'ull
• Segment anterior

• La còrniaÉs l'estructura hemisfèrica transparent localitzada al capdavant de l'òrgan
ocular, que permet el pas de la llum i que protegeix l'iris i el cristal·lí.

• L'iris és la membrana pigmentada i circular de l'ull que separa la cambra anterior de
la cambra posterior. Té una obertura central de mida variable que comunica les
dues cambres. Es troba després de la còrnia, entre la càmera anterior iel cristal·lí,
a qui cobreix en major o menor mesura en funció de la seva dilatació.

• La pupil·la és un orifici en la part central de l'iris que permet el pas de la llum. Es
tracta d'una obertura dilatable i contràctil de color negre amb la funció de regular la
il·luminació que li arriba a la retina, a la part posterior de l'ull.

• El cristal·lí fa possible l'enfocament d'objectes situatsa diferents distàncies. Aquest
objectiu s'aconsegueix mitjançant un augment de la seva curvatura i del seu gruix,
procés que es denomina acomodació. El cristal·lí es caracteritza per la seva alta
concentració en proteïnes, que li confereixen un índex de refracció més elevat que
els fluids que l'envolten. Aquest fet és el que li atorga la seva capacitat per refractar
la llum, ajudant la...