5

5. EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I AMB QUINS RECURSOS LITERARIS HO FA.

Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Ha fet, entrealtres coses, de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i, sobretot, d'escriptor.
Des de lesprimeres obres s'apuntaven algunes de les notes que han esdevingut característiques del seu món: l'esperit crític, l'univers ciutadà, l'atracció per històries breus fragmentades de personatgesanònims i la poetització de mites de la societat de consum. Quim Monzó abandonà els plantejaments experimentalistes i va apostar per una narrativa més directa i acostada al lector.
Els contes de QuimMonzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers.Després del seu primer recull de contes —Uf, va dir ell—, s’hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d’elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària.Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri(1980), encara és present una certa atmosfera onírica, però en L’illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denúncia de les vanitats del mónliterari. A partir del recull El perquè de tot plegat(1993), els contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos pols temàtics. D'una banda, l'alienació de la vida en parella. Els personatgesde Monzó,l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta. L'altre pol...