5185378

T.8. HEC

El moviment obrer en Espanya fins a la Restauració

2º BATXILLERAT

Les dures condicions laborals (1), les desigualtats socials (2) i l'absència de legislació laboral (3) que es van donar
des dels inicis de la industrialització i la implantació d'un sistema econòmic nou, el capitalista, van produir una
resposta de les classes treballadores que, al llarg del s. XIX, adquiriranconsciència de classe i s'organitzaran per
defensar els seus drets (la finalitat era millorar les seves condicions laborals i socials), a través de diferents formes
de reivindicació i protesta.
A Espanya, el limitat o feble procés d'industrialització va comportar que el nombre d'obrers que hi havia a mitjans
del segle XIX fora quantitativament menor que el dels països més industrialitzats d'Europa. Una partmolt
important d'aquest proletariat industrial es trobava a Catalunya, un dels primers focus industrials al qual seguirien
altres a Biscaia, Astúries, València, Madrid, etc.
Així mateix, l'existència de dos milions d'obrers agrícoles (jornalers), i les fortes desigualtats pel que fa a la
propietat de la terra en zones com Andalusia i Extremadura, donarà lloc a que esclatessin importantsagitacions
camperoles.
Les primeres manifestacions de protesta obrera es van produir a partir de 1830 van ser de tipus ludita, perquè
tenien un caràcter de reacció contra la mecanització, eren moviments, espontanis i mal organitzats, d'artesans i
obrers fabrils contra la introducció de màquines, que eren considerades responsables de la pèrdua de llocs de
treball i del descens dels salaris. Exemples d'aixòsón els successos ocorreguts a Alcoi en 1821, i el de la fàbrica de
Bonaplata a Barcelona el 1835.
És a partir d'aquestes quan els obrers comprenen que el problema no són les màquines, sinó el repartiment
desigual dels beneficis i els salaris. Per tant, calia canviar les relacions laborals i, per això, van començar a
organitzar-se en associacions que, recollint la tradició gremial, agrupaventreballadors del mateix ofici i localitat
amb fins d'ajuda mútua, per socórrer als associats en cas de malaltia , accident, atur i vaga (d'aquí la denominació
de societats de socors mutu, autoritzades des de 1839), així com la defensa del dret d'associació (llibertat
d'associació), i la millora de les condicions laborals (reducció de la jornada laboral, augment dels salaris, etc). Un
exemple ésl'Associació de Protecció Mútua dels teixidors de cotó, creada a Barcelona el 1840.
A la primera meitat del segle, les associacions obreres van estar permeses en períodes de govern liberal
progressista i reprimida pels liberals moderats. Destaca el Bienni progressista, per la gran conflictivitat social i
per l'expansió del moviment associatiu en diverses zones d'Espanya.
Així mateix, l'experiència obreradel Bienni va marcar l'inici del sindicalisme de classe i va fer de la vaga
l'instrument més eficaç per a la defensa de les reivindicacions obreres. Per això, les societats obreres van crear un
fons per a ajudar els obrers en vaga, les anomenades caixes de resistència.
El fet més transcendental va ser la primera vaga general declarada a Espanya l’any 1855. Va tenir l’origen a
Barcelona, com areacció a la introducció d’unes noves màquines filadores, les selfactines, que estalviaven mà
d’obra i van deixar molts obrers en situación d’atur.
Aquestes vagues juntament amb revoltes agràries a Andalusia, Aragó i Castella, van posar de manifest per
primera vegada el desengany dels treballadors davant la gestió dels governs progressistes (les reformes
realitzades pel govern no satisfeien lesdemandes obreres ni camperoles); d’ençà, els obrers s'inclinaran pels
demócrates i republicans (4), que reivindicaven la llibertat d'associació i mesures legislatives protectores dels
treballadors.
Durant el Sexenni democràtic, la nova situació de tolerància política (reconeixement de la llibertat deassociació
en la Constitució de 1869), va permetre que les forces obreres poguessin sortir de la seua...