55 dias en pekin

LA PEL.LICULA

La història transcorre en una mena de zona residencial estrangera de Pekín, i en l´inici del segle XX. La Xina està sent saccejada per la revolta dels boxer, farts que les potències extrangeres es reparteixin impunement el país i els intentin convertir tan si vols com si no vols al cristianisme, els xinesos desideixen començar un revolta contra tot el que faci olor a extranger.Misioners, turistes, diplomàtics, conversos, comerciants,... tots plegats han d'anar molt amb compte si no volen convertir-se en els grans protagonistes dels linxaments dels boxers (com l'escena del missioner lligat a la sínia). El conflicte evoluciona i els boxers decideixen anar a buscar els ambaixadors de les potències estrangeres. Comencen per l'ambaixador alemany, el qual es mort pelsnacionalistes xinesos. Exaltats per la sang vessada, decideixen continuar la seva lluita i vessar-ne encara més: assaltaran el barri de les delegacions diplomàtiques on, es troben els nostres protagonistes: el trio Heston-Niven-Gardner. Els dos primers formen una mena de eix del bé , la Gardner, no compleix altra funció que ser la fulana exòtica (és una duquesa rusa perseguida pel seu malvat govern) delcowboy-general que encarna Heston. Al final guanyen els de sempre: arriba la caballeria just quan els boxers estaven a punt d'acabar amb la resistència dels ambaixadors i els seus soldats i passar-los a tots per la pedra. Pel.licula d´aventures americana amb sang i fetge on els protagonistes, formen part dels països implicats en les colonitzacions occidentals de l Asia.

CONTEXT HISTÒRIC.La rebel•lió Boxer (1898-1900) va ser el primer esclat de nacionalisme xinès i el preludi de la posterior revolució. Els boxers eren una societat secreta, amb l'objectiu d´alliberar la Xina dels extrangers.
L'aixecament popular va ser impulsat per un grup conegut com els Yihetuan o "Punys rectes i harmoniosos" , dits bòxers pels anglesos (en referència a la boxa), a causa del ritual d'artsmarcials que practicaven perquè segons ells els feia immunes a les armes.
Eren un grup que es va oposar inicialment a la dinastia manxú dels Qing però més tard s'hi van unir i que es van concentrar al nord del país, on les potències europees havien començat a exigir concessions territorials, ferroviàries i mineres. En novembre de 1897, l'imperi Alemany va respondre a la mort de dues missioners en laprovíncia de Shandong apoderant-se del port de Qingdao. Al mes següent, una esquadra russa va prendre possessió de Lüshun, al sud de Liaoning. Gran Bretanya i França els van seguir, prenent possessió de Weihai i Zhanjiang, respectivament.
Els bòxers van començar a incrementar la seva activitat a Shandong al març de 1898. El detonant de la rebel•lió va succeir en un petit lloc de la província, onuns missioners demandaven el lliurament d'un temple local que segons ells era una antiga església catòlica confiscada per l'emperador Kangxi (1661-1722).
Les autoritats locals van intervenir en el conflicte, fallant a favor dels missioners i lliurant-los el control de l'edifici. Com resposta, els camperols es van revoltar i van atacar la reconstituïda església, posan-la sota el comandament delsbòxers. L'extensió de la rebel•lió va coincidir amb la “Reforma dels cent dies” (de l'11 de juny al 21 de setembre de 1898), impulsada per l'emperador Guangxu amb la finalitat de modernitzar l'administració, cosa a la qual s'oposava fortament la seva tia, l'emperadriu Cixi. Després d'una primera derrota dels bòxers en mans de l'exèrcit xinès en el mes d'octubre, els rebels van acatar l'autoritatimperial, amb més exactitud, la de Cixi, qui va decidir usar-los com a mitjà per a destruir tota influència estrangera a Xina. Així, el govern xinès, fortament controlat per l'emperadriu, va dictar diverses lleis en favor dels bòxers a partir de gener de 1900, mentre que aquests van concentrar els seus atacs contra els missioners i conversos al cristianisme. Les creixents protestes dels governs...