5527834

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) començà a escriure
poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot apartir dels anys 70. Escrigué
des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup
poètic de postguerra» (1943-1960).
L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcild’encasellar perquè és prolífica,
original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé
biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida
quotidiana. Els seus temes sónl'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp,
la dona.
En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un
sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpretde les reivindicacions
del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables.
La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit, sinó el drama col·lectiu
d'un idioma,la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional
oprimida per un règim de tenebres.
És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i
repressió,Estellés, que fou periodista, manté una actitud de cronista apassionat,
i fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments que constitueixen el seu
món de cada dia amb una poesia molt personal quepotser és l’essència de
València i la seua gent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor,
Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és un discurs
absolutament digneamb què formula una crònica amarga i al mateix temps
esperançada.
Fidel a les seues arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre:
(a) la llengua poètica dels clàssics valencians del segleXV, especialment la
d’Ausiàs March.
(b) la llengua de les obres contemporànies de la literatura
catalana/valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX.
(c) la llengua col.loquial que aprengué a...