6 23 Diccionari Per A Ociosos IVAN ALBERT VICENT

06.CADIRA
1. Als textos expositius abunden les aposicions i els incisos per donar major precisió o també per marcar objeccions, cosa habitual en l’assaig. En aquest sentit Fuster és molt punyeter; troba’n al text almenys tres.
La constatació és fàcil de fer:basta fullejar una història -il.lustrada,no cal dir-ho- del moble.
L’home occidental, tan ric en inventiva per a certes coses –mitologia,metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.- ha mostrat al llarg dels segles una singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més immediat.
Potser –n’estic segur- per això comencem a disposar de cadires cómodes.
2. En aquest discurs d’objeccions fa servir la paradoxa amb nombrosos sintagmes que semblen contradiccions; explica:
Fòtils importants, d’unautilitat meravellosa, bàsics:Hi ha objectes de vital importància que soles podien sorgir al segle XX.
Una manera discretament grotesca: El que vol dir és que hi ha objectes com la televisió que no podien existir al Renaixement per justificar que aquests homes deurien haver inventat una bona cadira.
3. L’eufemisme fa servir sovint la metàfora, explica les expressions:
magnats de bossa plena Els ciutadansamb possibilitats econòmiques.
línies funambulesques
No creia que un fuster d’aquella època poguera fer seients fora del comú
suports inversemblants
Pense que es refereix que els seients seguien una estructura concreta.
4. Què vol dir amb “es tracta de l’ou de Colom”?
Que l’home encara no tenia enginy per a un objecte que utilitza diàriament i estava tècnicament endarrerit.
5. Quin canvi d’actitudféu revolucionar el món de la cadira?
Els homes començaren a pensar per arribar a la comoditat i no utilizar les cadires com a instrument de riquesa.
07. CARACTEROLOGIA
1. Què és un aforisme?
Proposició en forma de màxima, sovint enginyosa, amb que s’anuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica.
2. Justifica que aquest ho és.
El text es un aforisme perquè es refereix a quealguna vegada en la vida ens quem paralitzats, com de pedra.
3. Les frases fetes, per la seua plasticitat són expressivament molt eficaces. El llenguatge oral les fa servir sovint, també Joan Fuster, que arriba fins i tot a proposar-ne de pròpies com “fer cara de gàrgola”. Busca al diccionari gàrgola i intenta explicar la frase feta.
Gàrgola: Canal ixent per on vessa, a distància de la paret,l'aigua de pluja que cau sobre la coberta d'un edifici, generalment esculpida en forma de figura humana o anima.
La frase feta vol dir que sempre ens quedem paralitzats com una gàrgola quan volem dir alguna cosa.
08. CINISME
1. Troba al diccionari les parelles: cínic/ fariseu; hipòcrita/ purità.
Cínic: Que fa gala de menysprear els valors morals establits.
Fariseu: Membre d'un grup religiós deljudaisme contemporani de Jesucrist, caracteritzat per l'observança estricta de la llei i l'atenció escrupolosa als aspectes externs dels preceptes religiosos.
Hipòcrita: Simulació de qualitats i sentiments que no es tenen.
Purità: Moviment politicoreligiós sorgit en el si de les esglésies reformades d'Anglaterra i d'Escòcia que es caracteritzava per la rigorositat en la doctrina i la moral.
2. En quinsentit Fuster les fa sinònimes?
Fuster ens vol dir que podem ser dues coses a la vegada per això fa una petita relació.
09. CÒMPLICE
1. Troba al diccionari “còmplice”, i explica per què de vegades les actituds dels altres o el caràcter són delictius? Pensa en expressions com:
“és un delicte.... llançar a perdre les restes del sopar, no aprofitar l’ocasió, no comprar qualsevol cosa....”
Còmplice:Persona que coopera en la comissió d'un delicte o que hi participa de manera indirecta.
Per què saber que una persona fa una cosa roïna i no dir-ho, és fer-se com eixa persona.
10. CONVICCIÓ
1. Identifica la dixi personal
Penseu-hi.
2. Dos exemples d’exhortació
Penseu-hi.
Heu d’esforçar-vos per ser homes d’escasses conviccions.
3. Dos exemples de modalització
El fanàtic es un convençut.
Cada...