6

6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.1., 6.2., 6.3., 6.4. Societat
pèrdua de privilegis per part de la noblesa i
el clero i igualtat legal de tots els ciutadans
implica

dissolució dels estaments
privilegiats

constitució de grups
socials segons riquesa

La societat

caracteritzada per

experimenta

la societat és
majoritàriament rural

canvis
importants

malgrat que

com són

formes devida tradicionals,
analfabetisme, importància
de la religió, família
patriarcal i clientelisme
(caciquisme)

desenvolupament d’una cultura urbana

són
alta noblesa: gran propietària;
manté influència política i social

distingim

burgesia

petita noblesa (hidalgos):
acaben barrejats amb els
mitjans props
alta burgesia: vinculada als
negocis, comerç, banca i capital
estranger
classes mitjanes (<5%total):
petits fabricants, props. mitjans
terres, prof. liberals, funcionaris

distingim

classes populars

artesans (fusters, sabaters...) i
grups de treballadors urbans
pagesos (petits props, jornalers,
arrendataris)
proletariat: condicions de vida i
treball dolentes

degut a

caracteritzada per

el creixement d’algunes ciutats
(Madrid i la perifèria): el 1900 les
ciutats de >50.000 htsacumulen el
12% de població total

vida més secularitzada, família
nuclear, treball femení, desig de
benestar material, estima pel
progrés i la democràcia

que concentren

porta a

funcions culturals, econòmiques i polítiques més
avançades: ensenyament superior i de més
qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme
econòmic, professions liberals, etc.

formen

nou grup
dirigent

caracteritzat perriquesa en propietats rurals i urbanes,
relació amb capital estranger, inversió en
deute públic i ferrocarrils, rendista però
no immobilista

6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.5. Les primeres organitzacions obreres
pateixen
una vida dominada per la
pobresa i unes dures
condicions de treball

caracteritzades per

Els treballadors industrials

tendeixen a

els porta a

-habitatge pocdigne
-dieta desequilibrada
-jornades llargues
-accidents freqüents
-treball infantil
-necessitat de beneficència
(atur o malaltia)
-elevat índex de mortalitat i
poca esperança de vida

actuar socialment
des d’un principi
mitjançant

mutualitats o societats
de socors mutus
(legals des de 1839)
destaca

associacions culturals i
recreatives (Catalunya,
València, Salamanca, Madrid)
influïts per

destacail·legalitzats: període moderat
i final del Bienni (1857)
provoca

socialisme utòpic de Cabet i
Fourier (des de la dècada de 1830:
Abreu [Cadis], Cámara, Garrido
[Madrid], Monturiol [Barcelona])

-vagues anys 1840-3 (govern
Espartero) fins que els patrons
aconsegueix la prohibició
-ampliació i radicalització
aprofitant la llibertat del Bienni
(1854, 1855: 1ª vaga gral)

partit demòcrata (AbdóTerrades,
Pi i Margall), sobretot a partir del
Bienni
premsa obrera, que difon les
noves ideologies
cooperativisme catòlic (>1860):
Cercles d’Obrers Catòlics
(Manresa)

destrucció de màquines
(ludisme): Alcoi (1821), fàbrica
Bonaplata (1835), Barcelona,
Madrid i Málaga (1854)

acompanyat

lluites pageses: dècada 1840
(crema collites), 1855, 1861

seran
Societat de Teixidors i Ass. Mútua de
Teixidorsde Cotó de Barcelona
(1840), que es difon per altres ciutats

desenvolupa

una societat de resistència i
reivindicació: dret d’associació,
augment de sou, reducció jornada,
prohibició treball infantil, protecció
social, ...

6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-74)
es veu facilitada per

destaca

L’actuació del moviment obrer espanyol
revoltacantonalista i viratge
moderat (Salmerón, Castelar) i el
cop de Pavía: el govern dissol la
FRE, n’ocupa els locals i en
prohibeix l’actuació

canvia

nou règim de llibertats

durant el Sexenni revolucionari

predomini inicial de la ideologogia
republicana federal (però allunyament
des de 1869 a causa del fracàs de les
insurreccions federals, el manteniment
de quintes i consum, ...)

augmenta
fins...