7 D AS EN EL MUNDO DEL ARTE Sarah thornton

7 DÍAS EN EL MUNDO DEL ARTE Sarah thornton


El llibre es divideix en 7 capítols, on comentaré trets dels capítols que puc destacar de termes sociològics ja que s’han esmentat o llegit a classe, i que veurem com tot el llibre te una relació.

XARXA COL·LABORADORS
El primer capítol és La subasta i el segon que es Le Crit trobarem unes certes semblances, on podem veure diferents idees del’autor Becker del text de Mundos del arte y actividad colectiva. El primer capítol ens presenten un dels salons de subhastes més importants del món, on el protagonista serà Christopher Burge el màxim subastador. Ens comença explicant com en el saló hi ha fileres de cadires on es situen els compradors i de telèfons sonant, en general tots són persones pagant milers de diners per les obres, endefinitiva, puges i més puges. Llavors el que he extret, és que aquesta venda pública, vindria a ser l’últim pas de l’obra, que és ser venuda i/o exposada. Amb això vull fer referència amb un text llegit a classe on destaca tots els intermediaris que hi ha d’haver per el resultat de l’obra i el seu trajecte. Tot allò que l’artista no fa, ho ha de fer algú més. Hi ha d’haver una xarxa de personescol·laborant amb l’artista, és un treball fonamental per l’obra final. Fet poc valorat socialment, a causa de que com ningú veu el procés no és conscient de per on ha passat, com s’ha realitzat, el valor que pot arribar a tenir etc. És un vincle cooperatiu.(Becker, 2003( pp.38-43)).

Més endavant ens fa referència al públic. Amb això faré una comparació amb un text on es veu com clarament aquestes subhastesno hi pot accedir tothom, i on la gran majoria segons la trinòmia de nivell cultural estarien a la classe alta (highbrown), una cultura superior, definida de caràcter central i seriós, de una virtut de gran riquesa de referents. No tothom podria fer una inversió tant gran, ni tampoc tothom podria exposar les seves obres en aquesta subhasta. Per entendre-ho no tothom podria estar participant perexemple en la Biennale, un lloc exclusiu per les obres més destacades internacionalment. (Busquet, 1998(pp.61-63)).

El que fa aquesta xarxa de persones esmentades anteriorment que col·laboren amb l’artista (personal de recolzament) el que fan és fer crítiques, ajudar, evitar que facin tics verbals, el moviment corporal dels artistes, etc. Una sèrie de estudis minuciosos. Tot i que no cal oblidarcom bé es pot veure també al següent capítol, el 3 que no només tenim el personal de recolzament en el món artístic, que vindrien a ser els tècnics de llum, els transportistes, els mercaders, ajudants etc. Sinó que un element important i imprescindible és un espai arquitectònic, on a més s’adapta a totes les condicions pel bé de les obres. Totes les coses que estan envoltant les obres d’art hi sónper una raó, si les parets son verdes és per algu, si hi ha 2 cadires i no 4 també, etc. Per tan podem dir que tot té un ordre simbòlic pel bé de l’obra exposada.

A més a més, al final del llibre tornarem a trobar un exemple com l’anterior en La visita al estudio, que ens parla sobre Murakami. És important destacar-lo pel peculiar treball que fa, el qual es diferencia d’altres artistes, ja que fauna labor col·lectiva, on la seva obra és realitzada per més d’una persona, si una d’aquestes fallés, segurament els resultats serien diferents. Per tant una vegada més tornem a trobar el personal de recolzament que acompanya a l’artista directa o indirectament a la seva trajectòria artística.

Com bé veiem en varis capítols, parla sobre la crítica dels compradors, on molts poden no basar-se enl’habilitat de l’artista i els materials utilitzats, sinó en la inversió que estan fent pel seu futur, o ni més ni menys, un col·leccionista ambiciós. (Becker, 2003 (pp.32)). Miren bastant l’estètica, com ve diu el llibre, no vendrà igual una pintura de color marró que una de blava; una trista que una alegra etc.

CARRERA ARTÍSTICA
El Crit, ens parla principalment dels seminaris on els...