71432 92242 1 PB

RADICALS LLIURES 1 ANTIOXIDANTS EN EL PROCÉS
DE L'ENVELLIMENT BIOLOGIC
Joan Sabater i Tobella

Tots sabem que significa "envelliment". Tot i aixo, científicament és difícil definir-lo perque és un procés biologic complex,
difícil d'avaluar a un nivell cel,lular, tissular i organic. Quan parlem d'envelliment no ens referim tan sois al pas del temps.
L'envelliment biologic esta lligat a dosprocessos fonamentals:
Deshidratació cel.lular, que no s'evita amb un augment de la
ingestió d'aigua, (ates que es una perdua intracel,lular i no del
fluid extracel.lular).
Procés d'oxidació molecular, originat per la producció de radical~Iliures.
En aquest segon nivell, es pot actuar amb I'adopció d'uns habits de vida determinats que minimitzin la producció de radicals Iliures (exercici, dieta,prevenció de I'estres, etc.) i els neutralitzin, mitjanqant suplements dieteticofarmacologics (antioxidants) que impedeixin, per tant, la seva acció nociva sobre
Iípids, glúcids, prote'ines i DNA.

Efectes de I'envelliment
Els efectes de I'envelliment es fan evidents principalment per:
Atrofia de la majoria dels organs i teixits.
Descens progressiu de I'eficiencia i el vigor de totes les funcionsfisiologiques, especialment del rendiment cardíac, la
forca muscular i la lucidesa mental, entre d'altres.
Augment de la susceptibilitat als processos malignes, a les
malalties autoimmunes i als processos infecciosos, és a dir, un
funcionament deficient del sistema immunitari.
Augment de la vulnerabilitat als traumes.
Disminució del VOZ maxim (capacitat d' oxigen).
Aquest procés afecta totes les persones,pero, quantitativament, no totes en la mateixa edat. És a dir, que pot haver-hi
persones que als 60 anys aparentment siguin "velles" i d'altres
que encara siguin '3oves"; o bé que mentre que unes persones als 80 anys ja són "ancianes", d'altres "no aparenten I'edat
que tenen". Per tant, hem d'acceptar que existeixen variables
individuals que fan que I'edat cronologica i I'edat biologica siguindiferents en cada persona.
La ciencia intenta descobrir quins són els mecanismes que
causen I'envelliment i establir com s'hi pot intervenir per tal
que el pas cronologic dels anys es produeixi amb els menors
signes d'envelliment o, si més no, que aquests apareguin al
més tard possible. Aixo significa que s'ha de buscar una major

qualitat de vida, és allo de "donar vida als anys" i no només
"anys ala vida".

Teories de les causes de I'envelliment
No podem endinsar-nos a comentar totes les teories sobre
les causes de I'envelliment. Una d'aquestes teories -potser la
més important- és la dels processos Iligats a la formació de
radicals lliures i reaccions d'oxidació-reducció en I'organisme,
que és la que ens correspon resumir en la nostra ponencia..
La teoria sobre I'acció dels radicalsIliures com una de les causes principals del procés d'envelliment va ser proposada per
Harman el 1957 (Harman, D. Aging. A theory based on the free
radical and radiaton chemistry. J Geront 1957; 2: 298-300).
Aquesta teoria actualment esta demostrada en un gran nombre de publicacions científiques.
Un radical lliure és un atom, una molecula o un compost que
conté un electró no aparellat. Aquesta definicióinclou I'atom
d'hidrogen i la majoria dels ions metal.lics de transició. També
inclou la molecula d'oxigen, la qual és biradical, ja que els dos
electrons externs són en diferents orbites i tenen spins
paral.lels, és a dir, no estan aparellats. Els radicals Iliures poden
ser electricament neutres o poden estar carregats positivament o negativament.
Els radicals Iliures són molt electrofilics iataquen vigorosament els llocs amb una densitat electronica alta, com ara les
unions C = C (per exemple, els enllacos d'acids grassos itisaturats) i els compostos que contenen grups nitrogen i -SH (glutatió i ciste'ina, que són els més freqüents).
El radical lliure OH- és el radical lliure més reactiu i més destructiu dels aue hi ha en el metabolisme natural.

Forrnació intracel.lular de radicals...