736

LAS APROXIMANTES [β, δ, γ] DEL ESPAÑOL
EN HABLA ESPONTÁNEA
Alicia Sola Prado
Laboratorio de Fonética Aplicada
Universidad de Barcelona
aliciasola@ub.edu

Resumen
En este trabajo de investigación de corte empírico, descriptivo e instrumental, presentamos los
resultados del análisis sistemático de las distintas realizaciones de los sonidos /b, d, g/ del español,
para llegar a una caracterizaciónacústica de las realizaciones aproximantes de los mismos, en
situaciones de comunicación real. El análisis, que se lleva a cabo utilizando gráficos espectrográficos
ofrecidos por el programa de análisis fonético Praat, se realiza sobre un corpus de habla espontánea,
compuesto de 90 enunciados, más de 6 horas de grabación tomadas de distintos programas de
televisión. Se han extraído, observando losresultados, los rasgos acústicos que describen estos
sonidos tipo, quizás los más controvertidos del sistema fonético y fonológico español en la actualidad.
Los resultados del análisis difieren de aquellos de análisis anteriores realizados sobre muestras de
habla de laboratorio, apareciendo realizaciones aproximantes en contextos en los que se espera una
realización oclusiva y viceversa, o aldesaparecer o fundirse un gran número de estos sonidos. Se
concluye en cuanto a la caracterización de las aproximantes, que estos sonidos carecen de fricación,
son sonoros y siempre poseen armonicidad o estructura de formantes.
PALABRAS CLAVE: aproximantes, habla espontánea, análisis acústico, estructura de formantes,
armonicidad

Resum
En aqust treball de recerca empíric, descriptiu i instrumental,presentem els resultats de l’anàlisi
sistemàtica de les diverses realitzacions dels sons /b, d, g/ de l’espanyol, per tal d’arribar a una
caracterització acústica de les seves realitzacions aproximants, en situacions de comunicació real.
L’anàlisi, que es du a terme a partir dels gràfics espectrogràfics que ofereix el programa d’anàlisi
fonètica Praat, es realitza sobre un corpus de parla espontàniaformat per 90 enunciats, més de 6
hores de gravació preses de diversos programes de televisió. S’han extret els trets acústics de
permeten descriure aquests sons tipus, potser els més controvertits del sistema fonètic i fonològic de
l’espanyol, en aquest moment. Els resultats de l’anàlisi són ben diversos de les anàlisis anteriors,
realitzades sobre mostres de parla de laboratori, ja que apareixenrealitzacions aproximants en
contextos on s’espera una realització oclusiva i viceversa, o desapareixen o es fonen un gran nombre
d’aquests sons. En conclusió, i quant a la seva caracterització, aquests sons no tenen fricació, són
sonors i sempre poseeixen harmonicitat o estructura de formants.
PARAULES CLAU: aproximants, parla espontània, anàlisi acústica, estructura de formants,
harmonicitatPHONICA, vol 7, 2011

118

Alicia Sola Prado

Las aproximantes [β, δ, γ] del español en habla espontánea

Abstract
This paper presents the results of an empirical, descriptive and instrumental research, where the
different realizations of the Spanish sounds /b, d, g/ have been sistematically analysed in order to
obtain an acustic characterization of its approximant variants, when they appearwithin authentic
communicative situations. The data has been extracted from a corpus of spontaneous speech which
containins 90 utterances, more than 6 hours of recorded material taken from different TV shows. The
analysis has been performed using Praat, a software that provides high quality spectrographics and
phonetic analysis tools. These type of sounds, probably the most controversial within theSpanish
phonetic and phonological systems, have been characterized extracting the relevant acustic features
from the observation of the analysis results. Moreover, these results differ from those of previous
analysis carried out on laboratory speech, obtaining approximant realizations in contexts where an
oclusive realization would be expected and viceversa, as well as fenomena like dispparition...