7a simfonia de beethoven

1. 7a simfonia de Beethoven
La Séptima Sinfonía en la mayor (Op. 92) aparece en 1813 —casi un año después de su composición—.
a) Context històric, cultural i musical.
De l’època del romanticisme.
Va ser composta entre els anys 1811 i 1812. El compositor va començar a treballar-hi durant una estada a la ciutat balneari de Teplice (Bohèmia). Va ser dedicada al comte Moritz von Fries.Romanticisme:
Comença a Alemanya (es desenvolupa sobretot aquí i a França). Parteix de Beethoven, seguidament Weber i Mendelsshon.
Estètica: es basa en el sentiment i emoció. L’estil romàntic és el que desenvolupa la música programàtica i el cromatisme d’una manera predominant. (s.XIX).
És un moviment cultural i polític originat a Alemanya i Regne Unit a finals XVIII com una revolució contra elracionalisme de la il•lustració i el classicisme, donant prioritat als sentiments. Busquen la llibertat autèntica.
Va tenir grans aportacions als camps de la literatura, la pintura i la música.
El romanticisme és una reacció contra el esperit racional i crític de la il•lustració i el classicisme.

b) Estructura formal.
Té quatre moviments:
• I. Poco sostenuto — Vivace;
• II. Allegretto;
•III. Presto;
• IV. Allegro con brio.
La interpretació sol durar 34 minuts aproximadament.
Introducció lenta.
Primer moviment: Està escrit segons la forma sonata i predominen ritmes alegres i ballables.
Segon moviment: En La menor, es Allegretto, més lent en comparació als altres moviments. Moltes vegades s’interpreta més lent del que és degut a la tradició d’escriure els segons moviments altema Adagio o Lento, però aquí Beethoven trenca amb les regles. Tema amb variacions de dos temes contrastants.
1r – només cordes – després es van incorporant els altres instruments fins arribar a un Tutti fortíssim.
L’obstinat (tema rítmic repetit) de una negra, dues corxeres i dues engres s’escolta repetidament.
Tercer moviment: Scherzo que segueix la forma ternària. Aquesta forma, basadaen els himnes religiosos de pastors austríacs és tocada dos cops. S’expandeix l’estructura A-B-A a A-B-A-B-A (bastant comú en les obres d’aquest compositor).
Quart moviment: Forma sonata. Aquest moviment pot presentar una festa o la fúria del Déu Bach, entre altres motius.

c) Principals trets estilístics i de llenguatge musical que les caracteritzin.
L’esquema del 3r moviment exigeix larepetició del trio, quedant A-B-A-B-A.

d) Elements pels quals es pot considerar l'obra com a emblemàtica del seu període.
Wagner va qualificar l’obra com “l’apoteosi de la dansa” per el seu implacable ritme de dansa i el lirisme, particularment fondo en el seu cèlebre 2n moviment Allegretto, que va haver de ser repetit a petició del públic en la seva estrena, dominat per un obstinat de sisnotes.
Tota la Sèptima hi ha grans experts que la consideren com la millor de les seves simfonies.
El compositor Hopkins va dir:
La Setena Simfonia, potser més que les altres, ens transmet un sentiment d'espontaneïtat; les notes semblen fugir de la partitura només nàixer, en una onada d'inspirada invenció. El mateix Beethoven s'hi va referir amb emoció com "una de les meves millors obres". Quisom nosaltres per discutir la seva opinió?

No obstant això, l'admiració per la setena simfonia no ha estat universal. Carl Maria von Weber considerava que la línia cromàtica baixa en la coda del primera moviment era l'evidència que Beethoven estava "madur per al manicomi".

2. Simfonia Fantàstica de Berlioz
a) Context històric, cultural i musical.

L’estrena va ser el 5 de desembre de 1830a Paris.
Episodi de la vida d'un artista, simfonia fantàstica en cinc parts, opus 14, habitualment coneguda com la Simfonia fantàstica és una simfonia composta pel compositor francès Hector Berlioz l'any 1830.
La passió violenta que acompanyà el seu amor envers l'actriu irlandesa Harriet Smithson, els dubtes la gelosia, serveixen de motiu per la Simfonia fantàstica que ve a ser com una...