7Yuy

TRAJAECTORIA ARTISTICA DE VAN GOGH

En el meu treball, he decidit realitzar un capítol basat en exemples sobre alguns artistes que han estat rebutjats per la societat en la seva època i que actualment són coneguts com grans artistes. Aquest capítol el divideixo en dues parts, primer en centro en la trajectòria artística de Vicent Van Gogh com a gran artista reconegut per tota la població, irebutjat durant la seva vida i la segona part enumer-ho una sèrie d’exemples d’altres artistes rebutjats per la societat en algun moment concret de la historia.

Josep Pijoán Soteras (1880 -1963) va ser un arquitecte. Historiador i poeta espanyol, reconegut per tot el món. És l’autor de la Historia de l’Art en tres volums i l’Historia del món en cinc.
D’aquest escriptor es en el que trec la majorpart de la informació per explicar-vos la vida de Vicent Van Gogh, famós artista rebutjat durant tota la seva vida i un cop mort, reconegut com un prodigi de l’Art.

Van Gogh ( 1853 -1890) si hagués mort cinc anys abans, avui dia no se’n parlaria d’ell.
Durant la seva existència va estar lluitant per ser sincer amb ell mateix i amb els demes, e intentar captar en la seva alma a el ritme de lavida i de les coses. Però mai ningú li va fer cas, ja que en tota la seva vida mai va aconseguir vendre ni un sol quadro.
Va néixer en Groot-Zundert, en la província meridional holandesa de Brabante, fill del pastor d’aquella població. Va ser un nen solitari, solament acceptava la companyia del seu germà Théo, i el que més endavant es va convertir en el seu millor amic.
Gracies al seu tiet, vatreballar en la sucursal, en la capital de Holanda, de la Casa Goupil, dedicada al comerç de gravats artístics, però a causa del seu caràcter brusc i esquerp va ser traslladat varies vegades, fins acabar a la sucursal de Londres, on va tenir la primera decepció sentimental al enamorar-se de la filla de la pensió on s'allotjava, Usula Loger, la qual es burlava de la timidesa de Van Gogh i el varebutjar, rient-se, en la seva proposició de matrimoni.
Finalment la Casa Goupil el van traslladar a París, on va dedicar tot el seu temps lliure a estudiar las obres del Museu del Louvre, fins el 1876, any el que Van Gogh va sentir una repentina vocació religiosa i se’n va anar a Holanda. Va escriure als directors de la Casa Goupil que “ els mercaders de quadros eren uns lladres” i va dedicar-seplenament a estudiar grec i llatí per entrar a la Facultat de Teologia Protestant de Amsterdam, però el fracàs dels seus estudis van fer que acabes sen un simple predicador.
Les privacions y l’espectacle de la misèria van fer que caigués greument malalt, i solament en aquell moment va acceptar que el seu pare el portes de nou a la llar familiar de Etten, on es va entregar a la altre vocació quetenia, la pintura, a partir del 1880.
Amb aquesta nova vocació, Van Gogh, també va trobar-se en moltes dificultats. Va comença inspirant-se en la vida dels miners i a la vegada copiava gravats de Millet sobre temes humils. En el 1881, recolzat per Théo,va prendre lliçons en Brussel·les i després en La Haya, i va pintar petits quadres de tonalitat ombrívola sobre assumptes camperols. Després, enl’Acadèmia de Amberes, mal avingut amb els professors, va comprendre la importància dels gravats japonesos y va començar a observar detingudament la realitat que el rodejava.

Des del 1881 fins la seva mort, el caràcter de Van Gogh va canviar de manera radical, va començar a estimar totes les coses, fins i tot les més depreciades per altres pintors: un plat de arengades, pots de fang.
Durant aquesttemps, però, va passar per una altre decepció sentimental; es va enamorar de la seva cosina, Katherine, però aquesta també el va rebutjar.
A principis del 1886, al ser rebutjat per tothom a qui coneixia per el seu fort caràcter, va escriure a Théo una carta commovedora: “ Per tot el món no serveixo per res; em considerant un home excèntric i desagradable, però per una altre banda en el meu...