9 Doctubre

Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a la fiambrera,
i el que no digui res
no té dret al bon porró.

Atenció, cavallers,
la mà dreta entra en acció!!Som, som, som...

...la mà esquerra...
...el peu dret...
El rei En Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntadesa prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes, li va agradar el lloc i s'hi quedà.
Les tendes eren de colors molt vistosos;dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes.
L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al paldel mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li:
- No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà…
Però ella, com si res. Volia el seu niuallí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en vannàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la pobra oroneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquuits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de lesoronetes, sempre obertes de bat a bat.

Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capade viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquellenrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar...