9

8. “PRELUDI DE TRASPÀS”
1. L’àvia s’està morint. Hi ha persones que es moren amb placidesa, però l’àvia és de les que abans de morir estan molt neguitoses, tal com es pot comprovar en el text següent:
Amb l’àvia, però, les coses no lliscaran amb tanta finor, amb l’àvia patirem molt. Té massa por, i tots els massa són dolents, fins i tot per morir-se. Ha tingut adormida la llavor d’aquestaferedat a la seva ànima més de vint anys, i, ara, aprofitant el seu decandiment –que sempre arriba, sempre, segons ens diu la tia Ramona als joves- li ha germinat a les entranyes i les hi ha omplert d’arrels insidioses, que no la deixen expirar amb tranquil·litat. (pàgs 43-44)
Després de llegir tot el relat, digueu si creieu que l’esfereïment i la por de l’àvia tenen justificació
o penso que després dela mort hi ha d'haver algun lloc on poder viure o estar, penso que la vida no pot acabar d'aquesta manera, es molt trist, dificil d'asumir, només pensar que pots morir se'm posa la pell de gallina, a mi amb fa por la mort. Espero que a mida que eniran pasan els anys ho enire asumint.

L'àvia te por de la mort, i crec que tothom en algun moment, quan s'enadona que està a punt de morir és sentmalament.
Ningú sap que pasarà després de la mort, hi ha que diuen que no hi ha res, hi ha que diuen que hi ha el paradís, d'altres que l'infern, l'altres que la gloria, ningú sap que pasarà fins que noe ns passi, crec que estarem endinsats en somnis, un darrera de l'altre, però tots sabem que els somnis són fantasies. Quan dormin tenim somnis i tots als despertar desitjem que és fassin realitat doncs,bé, quan morim sommiem i desitjem i esperem algun dia despertar i complir els somnis. Perque tots sabem que l'anima mai morira. També de vegades he arribat a pensar que la gent amb sort pot reencarnar-se, però aixó si! molt poca gent, només la que te sort.
2. Jesús Moncada aprofita, enmig de la història principal, per a fer-nos conèixer algunes coses de la tia Ramona, “la que recorda fins i totels records dels altres”. A través d’ella sabem quin és l’origen del neguit de l’àvia:
a) Mijançant la informació que hi ha al text, feu un retrat de la tia Ramona i expliqueu com devien ser les trobades amb Honorat, l’apotecari.
La tia Ramona va ser la que no és va bellugar de la calpcalera del llit de l'àvia, no la va deixar n'hi un moment sola. A tia Ramona me l'ha imagino una dona tafanera,d'aquelles que ho saben tot (tal i com diu al text). Era una dona que ho recordava tot, tenia molt bona memòria és recordava de tot: te presents els anys de les riuades, els noms dels llauts que ha vist navegar, els aniversaris de la família, i no se li despiten de l'esma ni baralles, ni bateigs, ni bodes, ni aparicions de difunts, ni participacions de terres, ni les darreres paraules dels moribunds.La tia Ramona ho recordava tot.


b) La tia Ramona és la que sap l’origen de tot el neguit que té ara la dona agonitzant. Feu una síntesi de com va anar “allò de la figuera”.
Primer de tot, l'avi volia plantar una figuera al pati, però l'àvia no hi estava d'acord i el volia fer cambiar de pensament, però no va poder.
L'avi va dir que a l'endemà plantaria la figuera, i així ho va fer.
La tiaRamona recorda exactament la conversa entre l'avi i l'àvia, però el que no recorda és que l'àvia menciones la figuera, la tia Ramona creu que no va parlar mai més a la vida de la figuera.
La tia Ramona recorda fil per banda el que va passar aquell dia.
L'àvia diu que no para de recordar quan la seva cunyada va tallar la figuera, diu que encara recorda el xerric de la serra.
L'avi en sentir-ho no diguéres, perquè feia un quart d'hora que havia mort.
La tia Ramona, la tia Teresa i la tia Carme, necessitaren Déu i ajut per acabar d'amortallar l'arbre.
L'àvia està espantada, no vol morir perquè sap que el seu marit l'espera fa quinze anys per demanar-li comptes.
c) Gràcies a la tia Ramona es pot comprendre la reacció de l’àvia quan va morir l’avi. Justifiqueu la pressa de l’àvia a tallar la...