aaaaa

L’últim dia de la vida
Personalment crec que no seria bo saber quin és l’últim dia de la nostra vida, ens provocaria molta angoixa i sovint contaríem els dies que falten perquè s’acabés lanostra existència.
Prefereixo més viure en el dubte i aprofitar cada moment que tinc amb la meva gent, irradiant energia i procurant ajudar-los amb el que pugui. A la vida no hi ha barreresinfranquejables, l’únic límit ens el posem nosaltres mateixos i penso que ens hem de marcar un llistó considerablement alt per mirar de ser el màxim possible de feliços i persones de profit per al demà.En un hipotètic cas que em poguessin assegurar que no tornaré a veure el sol, crec que en un principi m’ensorraria i em preguntaria si he sigut feliç durant el meu fugaç pas per aquest planeta,però més tard aniria pensant que les poques hores que em queden vull aprofitar-les i viure com mai he viscut.
Fins ara, sincerament, mai m’havia preguntat que faria les últimes hores de la mevavida, però per això serveix la filosofia, per intentar respondre les preguntes més cargolades que ronden per la nostra ment i ens omplen el cap de pensaments.
Després de pensar molt i donar-hivoltes una bona estona, he arribat a la conclusió que una cosa que segurament faria seria jugar un últim partit de futbol, ja que és la meva passió i tota la vida m’ha encantat aquest esport. Também’agradaria estar en tot moment a prop dels meus familiars, per agrair la paciència que de ben segur han tingut amb mi i acomiadar-me d’ells com es mereixen.
Finalment em convenceria que la mortforma part del cicle de la vida, és un pas més de la vida i penso en la següent frase d’un gran filòsof grec:
¿Por qué temer la muerte?, si mientras existimos, ella no existe y cuando existe lamuerte, entonces, no existimos nosotros. (Epicuro de Samos).
Arnau Moreno Ribera
1 BAT B...