Aaaaaaaa

HISTÒRIA MODERNA UNIVERSAL

1. INTRODUCCIÓ: En què consisteix la modernitat?

Concepte de modernitat gestat i emprat a Occident com a reacció al món medieval pels intel·lectuals ja des de la 2a ½ del XIV: Petrarca, De viris illustribus evoca les èpoques clàssiques, apologia de la cultura grecoromana. Edat Mitjana = Dark Ages = oblit de les figures importants de l’Antiguitat. Però Petrarcase sent esperançat: «Aquest somni d’oblit no durarà per sempre. Quan la foscor s’esvaeixi els nostres descendents veuran l’antic resplendor de nou» mostra de l’esperit renaixentista, la nova filosofia amb la que els intel·lectuals observaran el món E. Mod. concebuda com l’època de recuperació de l’esplendor clàssica:
Divisió de la història en ÈPOCA CLÀSSICA – EDAT MITJANA – ÈPOCA MODERNA(acceptada pels historiadors al s. XVII). Visió pejorativa de l’E.M. canviarà durant el XIX l’arribada del Romanticisme, que iniciarà un procés de recuperació de la cultura medieval. Ex: Walter Scott: novel·les ambientades en E.M. = boom literari que contribueix a canviar l’opinió generalitzada del caràcter decadent de l’E.M.

En vista que, amb els anys, es demostrà que l’E.M. no fou tan fosca esreplanteja on establir la frontera entre medievalisme i modernitat. Es qüestiona la data clau:
-1452 – Caiguda de Constantinoble, expansió de l’Imperi Otomà
-1492 – Arribada al continent americà: el descobriment de les societats indígenes exerceix un gran impacte sobre la vida cultural europea – evidencia el desconeixement del món de l’home europeu, tan segur de la seva superioritat, i marca lapèrdua de confiança en si mateix | avança tecnologia naval i astronomia + concepció del Cosmos.
-1517 – Luteranisme: conflicte religiós entre Cristians que suposà una gran transformació històrica divisió de la Cristiandat, el resultat en èpoques anteriors de la forja d’una identitat comuna que diferenciava Europa de l’Islam.
Divisió de la Cristiandat conseq. eco. Reestructuració de l’eco. en funcióde la preferència religiosa Pas del feudalisme al capitalisme (per alguns historiadors és el fet que determina naixement de l’Època Moderna), fet que provoca el sorgiment de nous sistemes polítics:
Finals XV arriben al poder una sèrie de dinasties - Tudor, Valois, Trastàmara, Habsburg - que controlen el territori europeu des de l’àmbit cortesà. Moltes d’aquestes famílies accedeixen al trondesprés d’una guerra civil obsessió per mantenir la seva continuïtat en el poder.
Nova etapa a Europa ESTAT MODERN: les bases que el sustenten són
la burocràcia (creix importància universitats)
l’exèrcit (monopolitzat i professionalitzat per les monarquies)
la fiscalitat (necessitat de recursos per mantenir poder, impostos, Ex: quinto real impost sobre la plata i l’or americans, creat pelsReis Catòlics)
Aquest concepte d’Estat Modern suposa un domini total del rei sobre els seus dominis però això es veié impossibilitat per la distància que separava el monarca de tots els seus territoris. Malgrat això, l’expansió de les monarquies és un fet constatat.

* Podem concloure que, en vista de la poca repercussió que aquests fets per separat tingueren en la vida dels coetanis, n’és la sumala que configura la transició de l’E.M a la E.Mod.
2. VIURE I MORIR A INICIS DE L’ÈPOCA MODERNA

Inicis XVII – Shakespeare, As You Like It món = escenari
gent = simples actors que n’entren i surten, que desenvolupen diversos papers que coincideixen amb les 7 edats de la vida idea molt acceptada socialment que prové del pensament grecoromà (instaurada per St. Ambrosi)

Segle XV – reneixel debat sobre les etapes de la vida en les persones plasmat en imatges, textos jurídics, tractats morals gran proliferació de material relacionat amb el tema = divertimento (Imatge de Jasparde Isaac). La renaixença d’aquestes manifestacions sovint s’ha interpretat com el sorgiment de l’interès per l’individu – ja no atenció fixada exclusivament en Déu.

2.1. El debat sobre l’individu i la...