aaaaaaaaaaaa

Filosofia hel·lenística
Separa la temàtica. Passa a ser més especialitzada dividida en 2 interessos:
S’interessa conèixer positivament la realitat (les ciències), escola Alexandria.
S’interessa per la vida ètica (individual), escoles de moral.
Deixa de relacionar-la amb la polis i passa a ser individualista: separa ètica i política. Analitzen polis com els ciutadans.
S’abandona l’interèsper la metafísica i es centra en buscar una vida feliç a nivell individual, intimisme ètic. Entenen el filòsof com algú que s’ha de deslligar de la societat, ha de estar en estat d’impertorbabilitat, per aconseguir la felicitat individual. Passa d’una pedagogia social a una pedagogia a nivell individual, preceptes bàsics perquè cada ciutadà pugui ser feliç.

Filosofia medieval: raó i fe
Moltmarcat per la irrupció de la religió. S’introdueix el cristianisme a la filosofia occidental per això hi ha una sèrie de canvis:
Passa a ser una filosofia teocèntrica, centrada en Déu. Té un caràcter metafísic i transcendent.
S’introdueix la idea de creació a partir del no res. Això porta a tenir una concepció lineal del temps històric.
Trenca la unitat entre l’home i el món i, introdueix la idead’un ésser necessari i creador (Déu) diferenciat dels éssers contingents (home, món i creació).
Subordinen la filosofia a la religió, relacionen molt directament la fe i la raó. Diuen que la fe és una eina per entendre i explicar els coneixements religiosos. Passa a ser una filosofia apologètica, fa defensa de la religió.
Intenten demostrar racionalment Déu.
Es fa una reformulació de la filosofiagrega. Fonamenten racionalment la fe cristiana.
Podem trobar 2 etapes:
La Patrística:
Agustí d’Hipona
Introdueix platonisme per justificar fe cristiana. Racionalista i innatista. Defensa una unió molt estreta entre fe i raó, tot s’ha de conèixer a partir de les 2 alhora; però posa la fe com a criteri de la veritat.
Subordina la filosofia a la teologia, apologètica, només serveix per defensarla fe.
Considera 3 tipus de coneixement:
Sensible: no és fiable, s’hauria de descartar.
Racional: vàlid però incomplet, no permet explicar allò important.
Saviesa cristiana: màxim nivell de coneixement. Racional i idees innates, possible gràcies a la il·luminació divina; Déu ha d’il·luminar la ment dels creients per conèixer les idees innates (la raó sola és insuficient).
Anselm deCanterbury
Seguidor d’Agustí, sobretot unió raó i fe. Conegut per l’argument ontològic, intent demostració racional i lògicament l’existència de Déu, basat en l’innatisme.
El pensament islàmic: Averrois
Basat en Aristòtil. Introdueix teoria de la doble veritat que provocarà una crisi. La teoria defensa que la veritat racional no té perquè coincidir (pot arribar a ser contrària) amb la veritatteològica. Defensa dos nivells de coneixement: teològic i filosòfic, que poden ser contraris.
L’Escolàstica:
Tomàs d’Aquino
Sorgeix de la pugna de la teoria de les 2 veritats. Característiques:
Introduirà l’aristotelisme per fomentar cristianisme i s’abandonarà el platonisme.
Fa filosofia empirista moderada.
Inicia la separació de la raó i la fe. Eliminarà la teoria d’averroisme i transformarà lapatrística.
Diferencia 3 veritats no contradictòries:
Revelada: teologia revelada, només es pot accedir a través de la fe.
Racional: de la filosofia, només es pot accedir a través de la raó.
Comuna: podem accedir per la fe i per la raó. Han de coincidir, si no coincideixen la fe a de ser el criteri de veritat.
Fa 5 demostracions de l’existència de Déu amb una estructura argumental comuna:Pareix de constatar fet empíric (observació).
Estableix principi metafísic derivat de la filosofia aristotèlica (aplicació principi causalitat); està relacionat amb l’observat.
Rebutja recurs a l’infinit per la demostració.
Conclou l’existència de Déu com a causa del fet empíric observat.

Filosofia del renaixement
Període de transició entre la filosofia medieval i la moderna. Es produeix...