aaaaaaaaaaddddddddddd

DETERMINACIÓ DEL POTENCIAL
OSMÒTIC
1 Introducció
Una cèl·lula vegetal presenta una paret cel·lular constituïda principalment per
cel·lulosa, que li proporciona una certa rigidesa, però també una certa
elasticitat. La cel·lulosa de la paret cel·lular, a més, és molt permeable a
l’aigua i a les substàncies dissoltes. La major part del volum cel·lular està
ocupat per un vacúol que conté unasolució aquosa de substàncies orgàniques i
inorgàniques. El contingut vacuolar està separat de la paret cel·lular per dos
membranes que delimiten el citoplasma: el tonoplast i el plasmalemma. Les
dues membranes són semipermeables (deixen passar l’aigua a través seu de
manera passiva, però no els soluts), per la qual cosa les cèl·lules vegetals
vacuolades es comporten com un osmòmetre.
Elpotencial hídric (Ψ) d’una cèl·lula vegetal pren sempre valors negatius i
s’expressa:
Ψ= Ψp + Ψs + Ψm + Ψg o, de manera pràctica, Ψ = Ψp + Ψs
En posar en contacte una cèl·lula vegetal amb una dissolució concentrada (Ψ
més baix que el Ψ del vacúol), l’aigua de la cèl·lula comença a eixir a favor
del gradient de potencial que s’ha produït. Després d’un temps, el potencial de
pressió (Ψp)s’aproxima a zero, moment en què la paret i el protoplast
comencen a separar-se (plasmòlisi incipient). Per la seua banda, el vacúol
continua contraient-se per la pèrdua d’aigua fins que el potencial hídric a
l’interior de la vacuola s’iguala amb el de la solució externa. En aquest
moment, els potencials osmòtics (Ψs) intern i extern són quasi iguals.
En conseqüència, el potencial osmòtic de lescèl·lules vegetals pot determinarse quan el potencial hídric és igual al potencial osmòtic, perquè el potencial de
pressió val 0, és a dir, quan les cèl·lules es troben en plasmòlisi incipient
(mètode plasmolític) o, també, quan les cèl·lules estan clarament
plasmolitzades (mètode plasmomètric). Un altre mètode és el del punt de
congelació. Avui en dia, sobretot, s’utilitza el mètode de la bomba depressió
o cambra de Scholander, que proporciona diversos tipus de dades sobre l’estat
hídric de la planta.

23

24

Pràctiques de Fisiologia Vegetal

2 Objectius
1. Calcular el potencial osmòtic (Ψs) per mitjà d’una gràfica amb
percentatge de cèl·lules plasmolitzades.
2. Observar variacions en el volum cel·lular (turgència, plasmòlisi
incipient i plasmòlisi) i calcular-ne el Ψs.

3Material
Material vegetal (bulb de ceba, Allium cepa L.), plaques Petri, bisturí, pinces,
solucions de sacarosa, portaobjectes, cobreobjectes, microscopi, ocular
calibrat, calculadora i ordinador.

4 Procediment
4.a Mètode plasmolític
Com que és difícil determinar amb exactitud el punt de plasmòlisi incipient en
cèl·lules individuals, el mètode s’aplica en el càlcul del potencial osmòticmitjà
del suc d’una població de cèl·lules d’un teixit homogeni.
Es numeren correlativament vuit vials i es col·loquen, en cada un, 10 ml de
dissolucions de sacarosa de la molalitat següent:
TRACTAMENTS

T1

T2

T3

T4

T5

T6

T7

T8

CONCENTRACIONS (m)

0,05

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

Es tallen 16 petits trossos d’epidermis superior de bulb deceba i es col·loquen,
de dos en dos, en cada una de les vuit dissolucions de sacarosa. Es deixen
reposar durant 30 minuts aproximadament i s’agiten de tant en tant.
Transcorregut el temps, es col·loquen les seccions de cada vial en un
portaobjectes amb una gota de la mateixa dissolució de sacarosa en què
estaven submergides. Es tapa amb cobreobjectes i s’observa al microscopi. Es
compten encada secció 50 cèl·lules almenys, es registra el nombre de cèl·lules
turgents i plasmolitzades i se’n determina el percentatge.
El potencial osmòtic (Ψs en MPa) de la solució de sacarosa es calcula per
mitjà de l’equació de van’t Hoff,
Ψs = -m i R T

m= molalitat
i= constant d’ionització del solut, que per a molècules no
ionitzades, com la glucosa, manitol o sacarosa, val 1, i per...