AaahistoriaAA

1.Les eleccions i el govern provisional:
El dia 12 d'Abril del 1931 es proclamaren les eleccions municipals a Espanya,per mitja del sufragi universal masculí. La participació de la població va ser molt alta, i la republicà va triomfar a les grans ciutats. El 14 d'Abril els regidors de Eibar van aconseguir proclamar la República, i durant tot el dia ho van anar fent els altres regidors de lesciutats, mentrestant la gent eixia al carrer per celebrar-ho. Aquesta situació va conduir al rei Alfons XIII a renunciar a la potestat reial i abandonar Espanya cap a a l'exili. A Madrid, els partidaris del Pacte de Sant Sebastià van crear un govern provisional que va proclamar oficialment la Segona República espanyola. Els representants d'aquest govern eren els republicans conservadors, elssocialistes i nacionalistes catalans,i els grups d'esquerra radicals, que tots junts van proclamar eleccions a les Corts el dia 28 de juny, de les qual va eixir vencedor la coalició republicanosocialista. Que va decretar mesures d'extrema urgència com la concessió d'una amnistia general, noves llibertats polítiques i sindicals, reforma de l'exercit, negociacions amb catalans i bascos, protegir elsllauradors, plantar cara la crisi econòmica,etc.
La Constitució del 1931:
El 1931 es van proclamar les noves Corts republicanes, al càrrec de Niceto Alcalá. La constitució tenia un caràcter democràtic i progressista, seguit per el lema « una Republicà de treballadors de totes les classes que s'organitza en un regim de llibertat i de justícia», que establia que tots els poders emanen del poble.Les característiques de la nova constitució eren que l'Estat es configurava de manera integral, que el poder legislatiu residia en les Corts, que el poder judicial passava a les mans dels jutges independents, que el poder executiu residia en el govern, format per ministres, president de la república i el cap d'Estat, una llarga declaració de nous drets,llibertats, i sobretot e vot a les dones.També altres importants com la igualtat absoluta davant la llei i que no hi havia cap religió oficial.
Les formacions d'esquerra:
En el bàndol republicà van destacar dos partits, per una part els radicalsocialistes que eren els intel·lectuals i les classes mitjanes i per altra banda acció republicana dirigit per Manuel Azaña. El partit mes solid i estructurat en l'esquerra va ser el PSOE, que vacréixer notablement durant la república. A dins d'aquest partit es dividien en socialdemòcrates, que no volien pensaments revolucionaris i en revolucionaris que veien la República un pas cap al socialisme, liderats per Largo Caballero president de la UGT. També existia el POUM un partit de tendència antiestalinista, i els trentistes, que defensaven una orientació mes moderada, sindicalista i donantsuport a la República. Els grups de la dreta:

2.Les reformes del bienni d'esquerres(1931-1933):
La qüestió religiosa: Els principals passos que va realitzar la república varen ser secularitzar la societat i també apartar-se i limitar les relacions amb l'Església. Aixi ho van dictar a la Constitució, que declarava la no-confessionalitat de l'estat, la supressió total i eliminació del clero i delculte, llicencies de divorcis i matrimonis civils. També van prohibir el ensenyament de la religió a les escoles. Van realitzar la Llei de congregacions, que limitava la possessió de bens dels ordes religiosos i deia que podien ser eliminats en el cas de que foren un perill per a l'Estat. El altercat mes greu va ser amb els jesuïtes, per el quart vot del papa professat. També van incendiar convents itot tipus de edificis religiosos .
La modernització de l'exercit:
El senyor Manuel Azaña va impulsar una reforma que permitira crear un nou exercit professional i democràtic. El que va fer va ser reduir els efectius militars, i assegurar l'obediència al poder civil i acabar amb la tradicional intervenció de l'exercit en la vida política. Llavor van promulgar La Llei de l'oficialitat, que...