aadsadasd

UNA NOVA ESPERANÇA
-Ja es de dia! Desperta! – va dir una veu.
Jo continuaba dormint…
-Arribaràs tard! Vinga! – deia un altre cop la veu, vaig reconèixer que era la meva mare.
Em vaig enrecordarde que avui tenia un examen a l’institut, però em donava igual, ja estaba cansat de sempre el mateix, mai pasava res d’interessant, resignat, em vaig despertar i vaig esmorçar i vaig anar cap al’institut.
Passaven les hores tot igual com sempre, mentre el professor feia clase, jo estava mirant per la finestra. Em donava igual si acabava la clase o no, em donava tot igual. Però de sobte va pasaruna cosa inesperada, el profesor va morir de cop, sense sentit algun. Jo estava molt sorprès com la resta de la clase. En aquell momento em va vindre un dolor de cap molt fort, i de sobte vaig tindre unson, una raça amb poders molt superiors als nostres, controlava el món. Va ser un somni molt estrany al cual no li vaig donar importancia.
D’això fa ja dos mesos, qui pensava que aquest somni fosveritat, la raça anomenada Vel va invair la terra sencera, i ara tot el món està sota el seu poder. Tenim certes normes, imposades per ells, si imcomplim tan sols una d’elles, morirem ràpidament. Enssometem a rentats de cervell mensualment, tot el món pensa que ells són deus però l’únic que sap que no sóc jo. Per què jo i no un altre qualsevol? Sóc la esperança o simplement sóc un d’ells més queviurà per sempre controlats per ells fins que mori? Podré fer alguna cosa?
Crec que no…
El seu líder es l’anomenat ‘’Deu Suprem Cid’’, tindria que matar-lo, a veure si hi ha alguna esperançad’alliberar a tot el món. Seré l’únic al qual no li han rentat el cervell?
No ho sé…
Ja no visc amb els meus pares, vaig marxar de casa per a què els Vel no em trobin, dormo en qualsevol lloc, sota un pont oqualsevol altre lloc, semblo un pobre sense casa.
Almenys ara la vida no es tan aburrida com avans, penso que tinc que intentar matar el seu líder, però com?
No ho sé….
Ja es de nit, millor ja...