ABC del mesurament turístic

ABC del mesurament turístic

El present document pretén orientar al lector en el camí a recórrer per tal d’obtenir informació que permeti el mesurament del turisme amb l’objectiu final d’orientar les polítiques d’una destinació turística.

Prèvia a entrar en matèria és important explicar, a partir del següent esquema, els tres components clarament diferenciats del mesurament turístic, on laseva combinació permet la interpretació global del fenomen turístic d’una destinació concreta, altrament dit, l’impacte turístic entès en la seva globalitat (en moltes ocasions l’impacte només fa referència a la part econòmica, però deixa de banda altres efectes socials i mediambientals).

COMPONENTS DEL MESURAMENT TURÍSTIC

1. Corrents turístiques (flux) i recursos turístics:
El seumesurament determina el volum de persones que es desplacen per motius turístics i la forma del conjunt dels seus desplaçaments, així com els recursos existents a la destinació. Altrament, quantifica i classifica visitants i recursos d’una destinació.

2. Comportament psicosocial del visitant:
El seu mesurament determina les característiques de les persones que es desplacen per motius turístics.Altrament, qualifica i perfila visitants d’una destinació.

3. Efecte sobre la destinació:
El seu mesurament determina les modificacions socials i mediambientals que provoca el turisme. Altrament, quantifica i qualifica canvis poblacionals, empresarials, polítics i territorials d’una destinació.

Existeix una prelació de coneixement d’aquestes components, d’aquí les fletxes, que te correlació ambla manera o el procés metodològic de les eines utilitzades per conèixer-les. En essència, tot intent de mesurament turístic acostuma a quantificar el nombre de visitants i recursos, després els qualifica i posteriorment mesura el seu efecte a la destinació, però com és tècnicament més complicat quant més madura és una destinació, més costos quan més gran és la destinació i requereix d’unplantejament integral d’estudi a un termini més llarg quant més impacte turístic te sobre la destinació, no és fàcil establir unes pautes per abordar el que pretenem.

Entrant en matèria, les pautes més o menys consecutives a seguir per recórrer el camí sense pèrdua són:

1. Clarificar i endreçar les fonts d’informació pròpies relacionades amb el mesurament turístic d’acord a la quantitat i qualitatd’informació que aporten.

2. Identificar, analitzar i aprofitar les fonts d’informació secundàries relacionades amb el mesurament turístic i que poden informar parcial o totalment de qualsevol de les tres components de la totalitat o parcialitat de la destinació.

3. Realitzar una prospecció de fonts d’informació terciàries (normalment entitats privades) que poden ser d’interès d’acord a laseva importància turística. En el cas de considerar-se oportú intentar acords amb aquestes entitats.

4. Unificar tota la informació anteriorment trobada i determinar el grau de profunditat de resposta que aporta a les necessitats d’informació que es vol.

5. Les pautes anteriors requereixen d’un esforç inicial considerable, però a l’abast de qualsevol, es tracta més de temps que de diners,tot i que amb una ajuda externa que conegui les fonts, les seves adaptabilitats i els mecanismes que permetin obtenir la informació final que es busca redueix molt el temps per pocs diners. En aquest punt del camí és aconsellable mecanitzar els processos d’obtenció de la informació tant tecnològicament (gestió informàtica de nivell usuari avançat) com burocràticament (gestió de convenis,contractes, compres estables d’informació), mecanització que moltes vegades acaba per personalitzant-se com observatori turístic, institut d’estudis turístic, centre de coneixement turístic i d’altres noms.

6. En el cas de carència d’informació, estudiar la viabilitat de realitzar investigacions que supleixin aquesta carència. Però abans de realitzar investigacions puntuals és convenient realitzar un...