ABogado

atinada, la boira s'esgarria,
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra quel'oratjol belluga,
I d'altres són com una nit.

Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia
El Fill de l'home un orb guarí,
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa
En descobrint els vianants en el matí.
-- Veig arbres quecaminen- agenollat va dir.

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
Arbres que mena a vagareig,
En lloc del pur misteri de la saba,atinada, la boira s'esgarria,
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure ésun palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
I d'altres són com una nit.

Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consolque un dia
El Fill de l'home un orb guarí,
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa
En descobrint els vianants en el matí.
-- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
Arbres que mena a vagareig,
En lloc del pur misteri de la saba,atinada, la boira s'esgarria,
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnisnocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
I d'altres són com una nit.

Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc,si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia
El Fill de l'home un orb guarí,
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa
En descobrint els vianants en el matí.
-- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
Arbres que mena a vagareig,
Enlloc del pur misteri de la saba,atinada, la boira s'esgarria,
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
I d'altres són com una nit.

Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia
El Fill de l'home un orb guarí,
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa
En descobrint els vianants enel matí.
-- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
Arbres que mena a vagareig,
En lloc del pur misteri de la saba,erents tipus d'arbres, realçant les diferents qualitats de cadascun.


I L'arbre a l'hivern espera i a l'estiu treu els fruits.
II Els arbres són com un pont que uneix la terra amb el cel. La terra és immòbil, el cel es...