Abpexamenguachipistachiremolachi

L'adopció  procés legal, psicològic i social d'integració plena i definitiva d'un infant en el si d'una família en la qual no ha nascut. Es tracta d'una mesura de protecció a la infància que proporciona una relació paternofilial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica, alhora que desapareixen els vincles jurídics amb la família d'origen, sempre en interès de l'infant.1.
Hasido vista como la solución a determinados problemas o intereses de las familias y también solución de las dificultades de los niños. También tuvo etapas en las que era vista con reticencias debido a la gran importancia de la herencia en algunas épocas. No fue hasta el siglo XXmedida de protección para la infancia en riesgo.5
Informació prèviaPresentació de la sol·licitudFormacióValoració de laidoneïtatEsperaAssignació d’un nenSeguiment
(En el cas de l’adopció internacional cal tramitar un expedient i realitzar les consideracions legislatives del país)1.
Los profesionales mayoritarios que se encargan de los temas relacionados con la adopción son: Servicios sociales i psicólogos.6.
Legislació per la qual es regeix el procés de l'adopció Llei 25/2010, del 29 de juliol. Requisits quehan de complir les persones que desitgen adoptar: Estar en ple exercici dels drets civils. Ésser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada. Només s'admet l'adopció per a més d'una persona en el cas dels cònjuges o de les parelles que conviuen amb caràcter estable.1.
Circumstàncies que tenen en compte els equips tècnics per a la valoració de lespersones que sol·liciten l'adopció  Article 71 del Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (Decret 127 / 1997 de 27 de maig): Equilibri personal adequat. Estabilitat en la relació de parella. Salut física i psíquica que permeti l'atenció a l'infant. Flexibilitat d'actituds i adaptabilitat a la nova situació que planteja l'adopció. Motivació per exercir funcions parentals queincloguin cobrir les necessitats i mancances d'un infant susceptible d'adopció. Motivacions per a l'adopció compartides en el cas de parella. Entorn relacional favorable i adequat a la integració del menor adoptat. Situació econòmica que permeti l'atenció a l'infant. Habitatge en condicions adequades. Capacitat de cobrir les necessitats educatives i de desenvolupament de l'infant. Entorn familiar quepugui donar suport en la tasca educativa. No elecció del sexe de manera excloent. Acceptació de l'herència biològica de l'infant i acceptació i respecte de la seva història, identitat i cultura. Acceptació de la relació de l'infant amb la seva família biològica, si escau.1.
Adoptar un infant d'un altre país comporta tot un procediment internacional on es conjuguen, com a mínim, dues legislacionsdiferents i la intervenció dels organismes competents de dos països, els del país originari de l'infant i els del país receptor.1.
Gran increment de les adopcions internacionals (més seguretat de no tenir problemes amb els pares biològics, nens amb característiques que desitgen els adoptants, més petits... Las Instituciones públicas se han decantado más por la adopción internacional que por lanacional.5.) Sobretot a Europa de l’est i xina.6.
La adopción internacional se ha convertido en los últimos años en un fenómeno social de gran magnitud. España alcanzó en 2004 su tasa máxima, con 12,4 adopciones internacionales por cada 1.000 nacimientos. Según el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, durante 1998-2009 hubo 42.805 adopciones en el extranjero por familias españolas siendoChina (32%), Rusia (24%), Colombia (8%), Ucrania (7%) y Etiopía (6%) los principales países de procedencia.9.
Los niños adoptados internacionalmente están en general bien adaptados en la mediana infancia. No obstante, la presencia de importantes desajustes en una cuarta parte de ellos destaca el importante papel de pediatras, psiquiatras, psicólogos y otros profesionales de la salud y la...