AC CV1

1. ENQUESTES
En aquest informe presentarem les conclusions que hem tret de fer una enquesta dissenyada pels components del grup a 28 dones compreses en dos períodes d’edat: 25 a 39 anys i 65 a 85 anys.
L’enquesta consta d’onze preguntes de les quals cinc les vam enfocar al pre part, cinc més al part i una al post part. Sobretot, volíem veure les diferències de cada etapa d’un embaràs perseparat per poder comparar millor com ha canviat el sistema de salut en referència als parts en l’últim segle, i com ho vivien i ho viuen les dones i el seu entorn.
1.1 PRE PART
En quant a les classes de preparació al part hem pogut veure que les dones joves quasi totes van assistir a aquestes. Alguna d’elles van fer una classe de teoria d’una hora amb explicacions sobre coses a fer durant el parti com cuidar al nadó una vegada hagi nascut. La majoria d’elles en les classes van fer exercicis dinàmics i postures per evitar el dolor d’esquena, exercicis de respiració amb aprenentatge de l’ús correcte del diafragma i llavis pinçats i exercicis per facilitar la dilatació de l’úter. A més, una d’elles va fer els exercicis a la platja ja que era estiu. Totes van rebre la recomanació d’anar acaminar. Les joves que no van anar a les classes de preparació al part va ser per falta de temps o perquè no era el seu primer part. Per una altra banda, cap de les dones de la tercera edat no havien sentit mai res sobre aquestes classes o alguna coneguda els va ensenyar a fer les respiracions, però mal fetes.
Cap d’elles va tenir problemes durant el pre part, excepte una. Una dona de la terceraedat tenia un possible despreniment de la placenta.
En quant els mètodes d’inseminació artificial vam veure que hi havia una noia de 39 anys que va utilitzar la inseminació in vitro.
Les diferències entre els múltiples embarassos d’algunes de les dones joves va ser la utilització d’epidural en algun d’ells i en els altres no, a més de que a una dona gran li van administrar Pentotal.
Els canvisfisiològics que van patir la majoria (tant grans com joves) van ser canvis d’humor (tristesa, felicitat, depressió...), fogots, antulls, manies a certs aliments, nàusees i vòmits a l’inici, augment de pes, edema als turmells, dolor lumbar i abdominal, molta fatiga i son, etc. La dona de 85 anys no sap quins canvis de pes va patir perquè no se’l controlaven.

1.2 PART
Respecte el dolor patitdurant el part de valors entre 0 (mínim dolor) i 10 (màxim dolor) és molt subjectiu a la persona, no depèn de l’any en que parissin. No podem afirmar en quin moment del part han sigut aquests dolorós, i també hem de tenir en compte si estaven medicades o no.
Tant les dones grans com les joves van parir a l’hospital, excepte tres dones grans que ho van fer a casa. Totes van tenir un part eutòcic,excepte dues joves a les quals se les va haver de fer cessaria, una per patir preclàmpsia i l’altra per problemes en l’etapa de presentació del nadó.
Algunes de les dones si que van estar recolzades per les seves parelles, però en molts dels casos les parelles no van poder assistir. A les que van parir a casa, a més de la parella i/o familiars, també hi havia el personal mèdic.
Respecte a lescomplicacions hem pogut veure casos aïllats:
o Esquinçament de la paret uterina.
o Vessament de sang (hemorràgia).
o Cordó umbilical enroscat al voltant del coll del nadó, ofegant-lo (dos casos).
o Punxada de l’epidural errònia, cosa que va fer que després del part la noia patís marejos i que hagués d’anar a quiròfan per fer-li una transfusió de sang. Després de l’epidural, va haver d’estar unahora amb les cames creuades per canviar la posició del nadó.
o Cessaria per patiment de preclàmpsia ja des d’abans de l’embaràs.
1.3 POST PART
La ginecòloga de les dones joves les va recomanar fer els exercicis de Kegel després del part i, en un cas, una d’elles també va rebre massatges per part de la infermera per col·locar bé l’úter. A una d’elles li van dir les limitacions que havia de...