Ac/dc

AC/DC

AC/DC és un grup de rock australià que va sorgir l'any 1973, creat pels germans Malcom i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en un aspirador, l'acrònim "AC/DC" significa "Alternating Current/Direct Current". Després d'algunes variacions AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a labatería i Bon Scott de vocalista substituint a Dave Evans.

L'any 1974 van treure el disc "High Voltage" i el 1975 "TNT" a Australia, amb el material dels dos discs van treure una versió d'"High Voltage" per als Estats Units i Gran Bretanya. "Dirty Deeds done Dirt Cheap" va sortir l'any 1976, el 1977 "Let There Be Rock"i el 1978 el "Powerage", a més aquest mateix any van treure un disc gravat endirecta que captava l'essència dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llençaria a la fama definitivament: "Highway To Hell" considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants, el single del disc el tambè "Highway to hell" s'ha convertit en un autèntic himne del rock.

El 19 de febrer de 1980 vàren trobar mort Bonn Scott, per unaintoxicació etílica greu.

Després de la mort del carismàtic Bonn Scott AC/DC es plantejaria la seva continuïtat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'anglès Brian Johnson. El primer disc que van treure després de la tragèdia va ser al mateix any 1980, el famós "Back in Black" un dels discs que va marcar l'època dels 80, amb més de 40 millons de còpies venudes a tot el mon, que figuraen cuarta posició en el rànking de la RIIA dels discs més venuts de l'història. Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produit "Back in Black" van aprofitar per tornar a editar discs que no s'havien escoltat als Estats Units o Europa.

En 1983 va sortir el seu nou àlbum amb canvi de formació Phil Rudd va deixar el grup i va arribar Simon Wright.El nom d'aquest nom va ser "Flic of the Switch",queels va permetre estar per segona vegada en el festival de Donington en 1984 al costat de Accept, Motley crue, Gary Moore, Ozzy osbourne i Van Halin. Durant 1980 començarien a deixar més temps entre els LPs. En aquest moment Simon Wright va ser reemplaçat per Chris Slade, amb el qual va gravar en 1989 "The Razors Edge". En 1992 van publicar "Live" un doble LP en directe amb els millors concerts delseu “tour” 1990-91 "The Razors Edge" En 1995 van publicar Ballbreaker. La volta de Phil Rudd ens retorna al seu so clàssic de "High to hell", una clara tornada als millors temps de/AC DC."Hard as a rock", "Cover you in oil" i "Boogie man" completen aquest disc. L'últim disc d'estudi va ser el potent "Stiff Upper Lip" amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un discrecopilatori amb musica vídeo i imatges "Family Jewels".

Hard rock

El hard rock, o rock dur, és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent als anys 60, i es caracteritza per la important presència de guitarres elèctriques, ritmes contundents amb notable protagonisme de la bateria, i una veu que adquireix també un nou protagonisme pelque fa a la seva força, sense renunciar a la melodia.

A finals dels anys 60, esperonats pel que havien fet grups com ara The Beatles, The Who, The Animals, The Yardbirds o Creedence Clearwater Revival, hi va haver una sèrie d'artistes i grups que van unir a això una forta influència de blues progressiu i van dur el pop i el rock existents cap a un terreny on hi predominava la força del ritme ila contundència sonora. Entre ells podem destacar Cream, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath. La frontera que separa el hard rock del heavy metal és sovint difícil de distingir. D'aquesta manera, mentre alguns artistes es van mantenir més propers al camp del blues i del rock progressiu, d'altres van tendir a accentuar la resta d'aspectes que caracteritzarien el heavy metal....