Accio Colectiva



En els últims anys, i després d’una bona època econòmica i tranquil·litat en la societat, sembla ser, que la darrera crisi econòmica, així com comportaments dalts càrrecs polítics i informacions difoses, ha fet que la societat, s’hagi començat a mobilitzar, creant concentracions, mobilitzacions, manifestacions i moviments socials.
El 25 de setembre del 2012, vam poder observar un noumoviment de masses. “Rodea el Congreso”, es va portar a terme a Madrid. Es tractava de rodejar el Congrés, sense intenció violenta, i donar a conèixer als governants i la gent que governa i crea les lleis sabessin que la població no està d’acord amb les mesures que porten a terme. La massa que comportava la jornada era diversa; diferents edats, sexes, diferents estils de vida, segurament ideologies, etc.Però tot i així es reuniren per un dret comú, tal i com podem observar amb eslògans o fotografies d’aquell dia; “ni de izquierdas ni de derechas, somos los de abajo y vamos a por los de arriba”, o fotografies de un home amb camisa, un jove amb barba, una noia jove, un amo d’un local i un negre; tots units per unes causes. Aquests aspectes, els podem trobar representats en la teoria del valorafegit o tensió estructural. Smelser (1963) destaca el paper reivindicatiu i propositiu del comportament col·lectiu dirigit a l’obtenció d’uns objectius o metes que no es consideren accessibles per altre vies. Perquè s’arribi a realitzar el comportament col·lectiu, fan falta sis determinants. Conductivitat estructural, l’observem clarament amb l’entrevista de la Carmen i l’Eva quan diuen que “unademocracia que no es real, por un sistema democratico que no tiene en cuenta unos votos...” no hi ha una comunicació directe amb les institucions representats. Aspecte que també es veu reflectit en “Ocho claves sobre “Rodea el Congreso”” MasPúlico (23/09/12), on comenten que no s’ha fet cas a les manifestacions tampoc que s’han anat fent durant un any i mig. Es decideix rodejar el Congrés perquè ésallà on s’aproven les lleis. En la democràcia actual a Espanya, la decisió de la població es troba en la votació cada 4 anys dels seus representats polítics bàsicament, i no hi ha xarxa comunicativa i de decisió de lleis i drets de la població. El següent determinant, seria la tensió estructural o conflictes entre elements d’un sistema que poden tenir el seu origen a la deprivació de privilegis.Apsecte que es veu també refelctit en les paraules de la Carme i l’Eva “...nos estan quitando todos los derechos, dereho a la libertad,a la democracia, a los derechos sociales, a la educación, el derecho a la sanidad...” actualment, hi ha un episodi clau per la movilitat col·lectiva; atur, pobresa creixent, retallades en els drets bàsics: salud, educació, vivenda, etc. I crea un malestar en lasocietat que fa que la gent es mobilitzi per defensar els seus drets. La manifestació del 25 de setembre era pacífica tal i com anunciaven que havia de ser els coordinadors i organitzadors de la manifestació. Al idea era rodejar pacíficament el Congrés i fer sentir als governants el que la societat pensava, sentia i que qui els representa agafés consciència i els escoltés. Era una forma d’eliminar odisminuir la tensió (desenvolupament i expansió de creences), es buscava una resposta. Els últims moviments i canvis en les lleis així com nous impostos, han estat factors desencadenants per la mobilització i ha afavorit la creació d’un grup o organització que crea les manifestacions i que es mou per fer sentir la veu de les persones i la societat. El sisè determinant (control social), es va veureclarament, tal i com s’observa en el vídeo de les càrregues policials i les imatges dels milers de forces de seguretat que hi havia presents. Van haver-hi disputes i van fonamentar encara més acció i tensió. No tota la massa va anar en contra ni va respondre com els agents van fer. Alguns vídeos inclús, mostren com són els mateixos agents vestits de paisà qui fomenten la violència entre la massa....