accio social

ACCIÓ SOCIAL
ARTICLE

1er BatxCQuan l’ any passat em van parlar de l’ acció social, la veritat és que vaig pensar: “No trobo bé que ens obliguin a fer un voluntariat, ja que llavors deixa de servoluntariat.”  He de dir que la meva idea sobre aquesta asignatura ha canviat molt i explicaré perquè.
Bé, per començar he de dir que faig: Sóc catequista d’ alumnes de Segon de primària al’escola+ Entitats de pas. També he de dir que he decidit fer l’ article ja que és un mètode d’expressar tos els meus sentiments a la vegada i fer una reflexió més profunda.
El primer dia que em van confirmarque seria catequista els divendres vaig pensar el que segur que va pensar molta gent: “Tinc ganes de conèixer ja als meus alumnes, i de sentir-me profesor per primera vegada i poder ajudar i educar a6 nens”. El que diré ara és un tòpic però que us asseguro que és veritat: M’ han ajudat més aquests nens a mi que jo a ells. (tot i que espero que jo també els hagi ajudat).
Vaig tenir la sort deser profesor d’el Javi, l’ Axel, l’ Alba, l’ Alicia , l’ Alexandra del Pepe. Eren 6 nens i nenes fantàstics, graciosos, energètics, evidentment de vegades una mica pesats però que quan tocava feien cas. 
Després d’una setmana escolar de treballs, exàmens i els mil-i-un problemes que tinc o que penso que tinc com és comú en la majoria dels adolescents, arribar el divendres a les aules de catequesii veure com els nens venien corrent cap a tu cridant el teu nom per abraçar-te és impagable. Et donen una felicitat i una alegria que, almenys a mi actualment, tant com ells, no me la dóna ningú.
Etsents estimat almenys ni que sigui un cop a la setmana. Veure com de vegades jo estava pujant cap a l’ escola amb els auriculars escoltant música per Carrasco i Formiguera i que al costat es baixi lafinestra d’un cotxe i que un alumne teu et saludi efusivament a les 8 del matí dóna alegria.
El que estic intentant dir amb això és que és confirma el que he dit amb que m’ han ajudat més ells...