ACCIÓ CIUTADANA DE L'ATENEU ENCICLOPÈDIC
Páginas: 8 (1979 palabras)
Publicado: 1 de octubre de 2014
CAPÍTOL III - ACCIÓ CIUTADANA DE L'ATENEU ENCICLOPÈDIC
La campanya pel restiblement de les garanties constitucionals
L'AEP no canalitzà la seva acció cívica vers el millorament de la infraestructura escolar local, sinó que va destacar com a participant en múltiples campanyes ciutadanes d'algunes de les quals fou promotora, totes elles de caràcter humanitari i progressiu, com les que vapromoure pel restabliment de garanties constitucionals els anys 1921 i 1922. (pp.133)
Es tractava de campanyes a favor de la pau, la justícia i la llibertat que permetés el lliure concurs dels ideals, per tal que el govern retornés les garanties constitucionals, suspensió de les quals no va detenir l'obra de violència, sinó que va obstaculitzar l'obra d'harmonia i de pau. (pp.134-135)
Ambaquest propòsit, l'Ateneu va celebrar una reunió on la Junta va donar a conèixer als socis un Manifest que es dirigia al govern en demanda de les garanties constitucionals, on van acudir i parlar-hi les personalitats de més relleu de la nostra terra. L'AEP va celebrar verament la noble de decisió del restabliment de les garanties, decretat per Sanchez Guerra l'abril de 1922, tot i que el clima deviolència no va disminuir. En aquest cicle de conferències sobre la qüestió social del nostre poble, on es promovia la recerca de solucions constructives al problema social, hi convidaren a Eugeni d'Ors, Francesc Macià, Lluís Companys, Amadeu Hurtado, Salvador Seguí, etc.
La situació social era dramàtica, tragèdica entre diverses classes socials, i encara avui amb les mateixes causes. Elsprocediments que els obrers intentaren emplear en la direcció de llurs organismes sindicals formen un garbuix, que hom s'espanta veient la menaça de noves lluites i violències, que van protant la nació a la ruïna. En el discurs manifesta que l'Estat ha fracassat completament, quan no vol o no pot defensar-nos, i quan ho intenta ho empitjora encara més. Només el ciutadà sabrà defensar el ciutadà, deia eldiscurs intentant impulsar i reviscolar les iniciatives ciutadanes, d'aixecar totes les forces, sense importar estaments, ni corporacions, tothom.
ELS CICLES DE CONFERÈNCIES
Sovint l'AEP va manifestar la seva vocació d'esdevenir una autèntica Unversitat Popular, amb tres facetes clares:
Conferències i cursets de divulgació científica
La biblioteca
La tasca escolar
(incloent tambéactivitats d'esplai, excursionisme, esbarts folklòrics...)
L'aspecte més característic del centre foren les activitats culturals, amb gran quantitat de representats de la intel·lectualitat catalana i no catalana. Es realitzaren conferències sobre el Govern de la ciutat, on tractaren els aspectes culturals, econòmics, socials, benèfics, sanitaris i estètics. Es tractà el Problema social del'aprenentatge, temes d'astronomia, literatura, belles arts, ciències, geologia, electricitat, indústria, el dret i la classe obrera, la política sanitària., el desenvolupament de l'ensenyament professional de l'obrer.. i un llarg etcètera amb el suport d'experts en el tema.
CURSOS I BIBLIOTECA DEL CENTRE
Les activitats escolars mai no van arribar a tenir gran importància a l'Ateneu. Interasseva més eldesenvolupar un cert tipus d'activitat formativa superior, encara que fós només a nivell divulgatiu, més que no pas unes classes planificades elementals i regulars, tot i que també n'hi hagué.
El curs de 1918-1919 estava muntat sobre la base de Francès, anglès, alemany, gramàtica, llengua i literatura, català, etc, amb un total de disset assignatures i onze professors.
La secció de pedagogiava ser fundada l'any 1917 i estava composta per socis mestres i estudiants de Magisteri. Es pretenia enfortir l'esperit pedagògic dels seus elements i fer que puguin preparar-se per a realitzar una acció pregona de tipus social en l'exercici de la seva professió, tendent a despertar interès en el poble per les qüestions d'educació i ensenyament.
Tal com s'ha esmentat, aquestes classes...
La campanya pel restiblement de les garanties constitucionals
L'AEP no canalitzà la seva acció cívica vers el millorament de la infraestructura escolar local, sinó que va destacar com a participant en múltiples campanyes ciutadanes d'algunes de les quals fou promotora, totes elles de caràcter humanitari i progressiu, com les que vapromoure pel restabliment de garanties constitucionals els anys 1921 i 1922. (pp.133)
Es tractava de campanyes a favor de la pau, la justícia i la llibertat que permetés el lliure concurs dels ideals, per tal que el govern retornés les garanties constitucionals, suspensió de les quals no va detenir l'obra de violència, sinó que va obstaculitzar l'obra d'harmonia i de pau. (pp.134-135)
Ambaquest propòsit, l'Ateneu va celebrar una reunió on la Junta va donar a conèixer als socis un Manifest que es dirigia al govern en demanda de les garanties constitucionals, on van acudir i parlar-hi les personalitats de més relleu de la nostra terra. L'AEP va celebrar verament la noble de decisió del restabliment de les garanties, decretat per Sanchez Guerra l'abril de 1922, tot i que el clima deviolència no va disminuir. En aquest cicle de conferències sobre la qüestió social del nostre poble, on es promovia la recerca de solucions constructives al problema social, hi convidaren a Eugeni d'Ors, Francesc Macià, Lluís Companys, Amadeu Hurtado, Salvador Seguí, etc.
La situació social era dramàtica, tragèdica entre diverses classes socials, i encara avui amb les mateixes causes. Elsprocediments que els obrers intentaren emplear en la direcció de llurs organismes sindicals formen un garbuix, que hom s'espanta veient la menaça de noves lluites i violències, que van protant la nació a la ruïna. En el discurs manifesta que l'Estat ha fracassat completament, quan no vol o no pot defensar-nos, i quan ho intenta ho empitjora encara més. Només el ciutadà sabrà defensar el ciutadà, deia eldiscurs intentant impulsar i reviscolar les iniciatives ciutadanes, d'aixecar totes les forces, sense importar estaments, ni corporacions, tothom.
ELS CICLES DE CONFERÈNCIES
Sovint l'AEP va manifestar la seva vocació d'esdevenir una autèntica Unversitat Popular, amb tres facetes clares:
Conferències i cursets de divulgació científica
La biblioteca
La tasca escolar
(incloent tambéactivitats d'esplai, excursionisme, esbarts folklòrics...)
L'aspecte més característic del centre foren les activitats culturals, amb gran quantitat de representats de la intel·lectualitat catalana i no catalana. Es realitzaren conferències sobre el Govern de la ciutat, on tractaren els aspectes culturals, econòmics, socials, benèfics, sanitaris i estètics. Es tractà el Problema social del'aprenentatge, temes d'astronomia, literatura, belles arts, ciències, geologia, electricitat, indústria, el dret i la classe obrera, la política sanitària., el desenvolupament de l'ensenyament professional de l'obrer.. i un llarg etcètera amb el suport d'experts en el tema.
CURSOS I BIBLIOTECA DEL CENTRE
Les activitats escolars mai no van arribar a tenir gran importància a l'Ateneu. Interasseva més eldesenvolupar un cert tipus d'activitat formativa superior, encara que fós només a nivell divulgatiu, més que no pas unes classes planificades elementals i regulars, tot i que també n'hi hagué.
El curs de 1918-1919 estava muntat sobre la base de Francès, anglès, alemany, gramàtica, llengua i literatura, català, etc, amb un total de disset assignatures i onze professors.
La secció de pedagogiava ser fundada l'any 1917 i estava composta per socis mestres i estudiants de Magisteri. Es pretenia enfortir l'esperit pedagògic dels seus elements i fer que puguin preparar-se per a realitzar una acció pregona de tipus social en l'exercici de la seva professió, tendent a despertar interès en el poble per les qüestions d'educació i ensenyament.
Tal com s'ha esmentat, aquestes classes...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.