Acció col·lectiva modular

Comentari entorn l’“Acció col·lectiva modular” segons Sidney Tarrow

Quan una tàctica s’adopta de manera sistemàtica en les accions reivindicatives dels moviments socials (independentment de lafinalitat perseguida) degut a la seva conveniència estratègica es parla, segons Tarrow, d’un recurs modular: un mitjà especialment conegut socialment que forma part del repertori de confrontació(concepte encunyat per Tilly) per perseguir interessos compartits.
Els repertoris en qüestió canvien (a lentíssima velocitat) i, per descomptat, han canviat molt, de manera progressiva i mai al mateixtemps, des de les primeres fases dels moviments socials entesos com a tals (durant les revolucions franceses, particularment a partir de la segona). En primera instància, si els repertoris eren abanslocals (localitzats i particularitzats) ara són cosmopolites: abarquen múltiples comunitats, poden transmetre’s fàcilment d’un a altre escenari o circumstància i s’esdevenen a través d’iniciativesdiverses i autònomes. Si el repertori vell encarat a allò local es posava en marxa per quatre raons principals (demandes de gra de les classes baixes, enfrontaments derivats de conflictes religiosos,reivindicacions sobre la propietat i ús de la terra i mobilitzacions al voltant de la mort d’algú) sense aconseguir articular-se mai en moviments socials amb totes les seves característiques –més per què eslimitaven a necessitats o accions immediates que per manca de participació social-, el repertori nou s’esdevé en un nou context, tant polític com tecnològic i logístic. Noves tàctiques (com elsboicots a EUA, les peticions massives a UK o les insurreccions urbanes a França) apareixen a un lloc i s’estenen amb rapidesa a altres, resultant en accions amb una càrrega simbòlica rellevant. La barricadaés, amb tota seguretat, el cas més rotund en aquest sentit, a banda de ser una de les accions que (tot i que inicialment la més reprimida) acabaria provocant la necessitat de modificar les...