Activitat dirigida 1. construcció ii upc
FONAMENTS:
La fonamentació en un edifici és molt important, és la part estructural de l'edifici que transmet les càrregues al terreny. Ha de complir que les càrregues de l’edifici les transmeti al terreny il’estabilitat del mateix edifici al terreny i a més a més, que la seva construcció sigui la més econòmica possible, segura i sense moviments admissibles.
Per al seu càlcul i dimensionament serà necessari el pes total de l'obra inclusivament les seves sobrecàrregues i la seva aptitud portant. Complint, tensió de treball igual o menor a tensió admissible.
L'aptitud portant és la capacitat del terreny queté per suportar les càrregues aplicades sobre ell. Tècnicament es denominarà la màxima pressió mitjana de contacte entre la fonamentació i el terreny, de manera que el sòl no tingui cap tipus d'esvaïment.
Per a una bona elecció de fonamentació s'haurà de tenir en compte; la classe de terreny i la seva profunditat, nivell freàtic, previsió d’assentaments, agents meteorològics i els materials delterreny.
1. Propagació de la pressió en el terreny:
Quan augmenta la profunditat la força de pressió disminueix, però les zones que estan més allunyades del punt d'aplicació, es veuran afectades. Si les pressions en el sòl excedeixen de la capacitat resistent de les capes de sota la sabata, es produiran deformacions excessives o algun tipus de falla.
Pressió en capes profundes: Les pressionsque han de suportar les capes inferiors no han de sobrepassar les admissibles tenint en compte la naturalesa del terreny, ja que ens provocaria enfonsaments. Depenent de quin tipus de fonamentació s'apliqui, es tindrà en compte la zona de pressió exercida.
2. Tensió i seient admissible:
La pressió admissible dependrà molt del tipus de terreny, de les seves característiques, de la fonamentació idel comportament del sòl. Per aquest motiu, s’aplica un coeficient de seguretat mínim de tres respecte a la de l'enfonsament.
El terreny experimenta un descens produït per les càrregues, anomenats tècnicament assentaments que no han de sobrepassar els admissibles, tant com els absoluts ni com els diferencials. Els assentaments diferencials no s’han d’evitar, ja que provocaria grans tensions enl'estructura per deformació.
La pressió admissible vindrà donada pel menor de dividir el coeficient de seguretat la càrrega d'enfonsament i el limitat per l'estabilitat per assentaments.
3. Normes generals sobre fonaments:
3.1- La profunditat mínima del fonament ha d'estar fora de l'abast dels agents meteorològics.
3.2- En la disposició dels fonaments s’ha d'evitar possibles lliscaments delsplànols de l’assentament del fonament, en cas d'existir perpendiculars a l'adreça dels esforços o de totes les forces existents.
3.3- En la protecció del fonament davant de les aigües es col•locaran drenes per evitar la irrupció de l'aigua, tal com en el terreny, com en el fonament, per evacuar l'aigua que se situés prop de la fonamentació.
3.4- Els materials utilitzats en les fonamentacionssuperficials havien sigut massissos i pedres naturals. Els aglomerats s'extreien de les terres o del fang del terreny, els quals havien de ser hidràulics per fraguar.
3.5- Els càlculs que es tindran en compte de les accions en una fonamentació seran: la càrrega total de l'estructura, el pes propi i el pes del farciment de les terres sobre si mateix.
4. Morfologia del fonament:
Un fonament és unaestructura subterrània i tal que assumeix les càrregues mitjançant formes de massa activa exceptuant el massís de formigó. La falta de factors d'adherència amb el terreny fa que s’utilitzi formigons armats.
5.Classificació de fonaments:
a. Les fonamentacions superficials són aquelles que existeixen en les capes superficials o poc profundes del sòl (-4.00m), ja que tenen suficient capacitat...
Regístrate para leer el documento completo.