Activitats a la natura

1-4-2014

LES ACTIVITATS A LA NATURA:
Brúixola: instrument que serveix per orientar-se, ja que permet localitzar els quatre punts cardinals. Consisteix en una barra imantada que assenyala el nord magnètic.
Arnés: baga o conjunt de bagues que s’ajusta al cos, i serveix per unir-lo a la corda perquè aquesta el subjecti en cas de caiguda.
Bicicleta tot terreny: bicicleta dissenyada per ferrecorreguts per camins no asfaltats i per terrenys accidentats i de muntanya. Està formada per un quadre i unes rodes gruixudes que permeten una millor adaptació al terreny.

Les activitats a la natura, també anomenades esports d’aventura, són un dels principals reclams per a les persones que volen viure noves sensacions. El risc implícit a qualsevol esport s’incrementa amb la incertesa del medinatural i dels possibles i imprevistos canvis que hi poden succeir.
Algunes de les activitats que podem practicar, classificades segons el medi on es desenvolupen, són els següents:
.A l’aigua: piragüisme, hidrotrineu, descens de barrancs, esquí aquàtic, moto aquàtica, vela, surf, surf de vela, submarinisme.
-Ràfting o descens en bot: Consisteix a davallar per aigües braves en una embarcaciópneumàtica. Material mínim necessari: casc, neoprè i salvavides.
-Descens de barrancs: es tracta de seguir el curs d’un riu a través del barranc, principalment en els seus trams engorjats. Combina la natació i les tècniques d’escalada, que s’han d’utilitzar per salvar els obstacles naturals de la ruta.

.A terra: esquí alpí, esquí nòrdic, surf de neu, esquí de muntanya, bicicleta tot terreny,escalada, senderisme, curses d’orientació, acampades, excursions a cavall.
-Espeleologia: consisteix a endinsar-se en el món que s’amaga dins les entranyes de la terra. Material mínim necessari: casc, llanterna i material d’espeleologia.
.A l’aire: ultralleuger, ala delta, paracaigudisme.
-Salt de pont: saltar al buit des d’un pont lligat pels peus amb una corda elàstica que està subjecta al’estructura del pont. L’acceleració que es produeix durant la caiguda i l’estrepada final transmeten sensacions difícils de descriure.
-Parapent o ala de pendent: consisteix a llançar-se des del pendís de la muntanya suspès per un planador. Els corrents d’aire el faran pujar, baixar, girar... fins a tocar de peus a terra.

Les curses d’orientació:
Objectiu: recórrer un itinerari a peu per la natura enun temps més curt que els adversaris. Cal passar per totes les fites del recorregut utilitzant, per orientar-se, només un mapa, una brúixola i unes indicacions.
Terreny de joc: l’espai natural.
Material: el mapa, la brúixola i la fitxa d’informació.
.El mapa es la representació gràfica del terreny, gràcies a la qual es pot saber la distància que separa els punts, l’altura a la qual ens trobem,els camins que hi ha en el terreny. L’escala és la xifra que ens indica comés de gran el terreny en la realitat. S’utilitzen dades com 1:20 000, que significa que 1 cm del mapa equival a 20 000 cm.
Les corbes de nivell uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altura i a partir d’aquestes corbes podem representar el perfil del terreny. Si les corbes estan molt juntes, significa que hi haun desnivell molt pronunciat i, si estan separades, que el terreny és pla o poc inclinat.
.La brúixola és un instrument d’orientació consistent en una agulla imantada que gira lliurement i que assenyala el nord magnètic. Per utilitzar-la cal col·locar la brúixola plana sobre el mapa i orientar-lo fent coincidir el nord que assenyala l’agulla amb el nord del mapa. Posteriorment, cal girarl’indicador de graus fins a fer coincidir els 0º amb l’agulla.
.La fitxa d’informació s’utilitza per trobar les fites una vegada hem arribat al punt assenyalat al mapa. A la fitxa apareixen els símbols de localització, que ens informen exactament de la situació de la fita.


Durada: la mínima, es tracta de fer el recorregut en el mínim temps possible.
Jugadors: la participació és individual,...