adam

Literatura Universal:
El pecat original desde la visió de Eva.
Estava Adam, i jo, al maravellos jardi que el senyor ens havia regalat, ell, ens explicar tot l'hoque hi
havia allà, l'aire mes pur, l'aigua mes neta, ni fang ni basses estancades, cascades grandioses, tot
tipu de fauna, terrestre, fauna aquatica...
Ensensenyar les plantes, i ens va remarcar que, aquell arbre que hi havia alla al fons del jardí, tant
no ens hi podiem acostar, el Senyor ens va dir que era l'arbre delconeixement, i que estava prohibit
que ens menjesim la seva fruita.
Al cap de unes hores, Adam i jo estavem estirats a la herba, quan de cop, vaig sentir unasensació
desconeguda per mi, vaig girar el cap i vaig veure aquell arbre, el que el Senyor deia que estava
prohibit tastar-ne la seva fruita, m'hi vaig acostar.
Alanarme acostant, cada cop veia aquell arbre mes brillant, mes bo, i que feia molt de goig. Vaig
sentir una petita veu i em vaig trobar-me a la serp, ella em vasomriure, em va dir que si tenia gana
que menjes de aquesta fruita.
Era tant tentadora que la vaig agafar, feia molt bona olor, vaig cridar a Adam perque tambe laolores, la sero insistinme que la tastes, la vaig tastar. Amb un obrir i tencar d'ulls vaig veure a Adam
que tambe la havia tastat, i que anavem nus, per la vergonyaens vam tapar amb fulles.
Deu, que ens va veure, ens va destarrar de l'Eden, ens castigar convertint-nos en miserables mortals,
que sentiriem el mal i elssentimens.
I a la serp, la destarra com a l'animal mes miserable de tots, perque es tindria que arrosegar tota la
seva vida per terra.

Gemma Puig Ruiz
Grup C