Adaptaciones De Lolita

Sobre la transmedialitat: Lolita

Demian Molinari Cáceres
Comunicació Audiovisual
15-06-2012, Narrativa Audiovisual

Introducció:
Lolita és un llibre de Vladimir Nabokov, cèlebre escriptor rus, un dels més importants del segle XX.
Aquesta obra va ser la primera que l'autor va escriure en la llengua anglesa, l'any 1955, la qual va
adoptar en arribar als Estats Units l'any 1940.
És unabona oportunitat per valorar les possibilitats de la transmedialitat i alhora estudiar casos
pràctics on aquesta s'hagi dut a terme: Lolita va ser portada al cinema dues vegades, l'any 1962 per
Stanley Kubrick i l'any 1997 per Adrian Lyne. És important destacar la diferència temporal entre les
dues adaptacions, fet que ens permetrà veure dues maneres diferents de fer cinema, de recrear elsespais i d'utilitzar els recursos propis del setè art; tot propiciat per un canvi d'estereotips, de mentalitat i
de costums a la societat occidental a mesura que aquesta evoluciona.
Al llibre de Lolita trobem uns personatges d'una gran profunditat, que passen per un gran nombre
d'emocions i estats d'ànim, a vegades en episodis temporalment contigus. A més, existeixen moltes
interpretacionssimbòliques del text, una dimensió sobre la qual l'autor mai va voler donar
explicacions, arribant a dir, fins i tot, que detestava les al·legories i els símbols.
En aquest treball es comentaran les possibles dificultats d'adaptació amb major profunditat i també
s'analitzaran les diferents adaptacions cinematogràfiques, valorant els canvis que han hagut en aquests
exercicis de transmedialitat.Sobre la dificultat d'adaptar Lolita.
El llibre presenta diversos i greus problemes si pensem en les seves possibilitats d'adaptació a un altre
mitjà, només cal obrir el llibre per una pàgina qualsevol i la longitud dels paràgrafs, la poètica
adjectivació i l'hàbil utilització de la primera i tercera persona o dels vocatius servirà per il·lustrar-nos
sobre les dificultats.
Lolita és un llibreescrit en primera persona pel propi protagonista del llibre, Humbert Humbert, gran
il·lustrat i acadèmic. Un personatge que no queda gens lluny del lector gràcies a la notable descripció
del seu caràcter a mida que descriu tot el món que l'envolta, les persones i la societat americana al seu
conjunt. Té un caràcter certament irònic, acompanyat d'una superioritat intel·lectual la qual no fa capintent de dissimular (fins i tot la exalta). Aquest filtre pel qual s'observa la societat, un filtre individual
i impossible d'evadir, pot ser molt difícil de recrear cinematogràficament, ja que la càmera atorga a
l'espectador un paper de testimoni directe, d'observador, un punt de vista a part del dels personatges.
Més endavant veurem quines seran les estratègies dels cineastes per intentarrepresentar la personalitat
d'Humbert Humbert.
La narració al complet és una retrospectiva de la seva pròpia vida, això implica que al text es combinen
reflexions de dos moments diferents: pensaments del personatge en el moment de viure les situacions i
conclusions posteriors extretes pel mateix autor en l'acte de narrar. En alguns casos, aquests dos
moments de cavil·lació es fusionen o no sónprou clars per poder discernir de quin dels dos tipus es
tracta. També aquest element és complicat al moment d'adaptar:
"[...] Tú me echabas una mirada con un gris signo de interrogación en tus ojos. (incredulidad, exasperación). Pues nunca te dignabas a creer que yo pudiera
sentir el deseo – sin intenciones específicas – de hundir mi cara en tu falda tableada, amor mío. La
fragilidad de tusbrazos desnudos... Cómo anhelaba envolver esos brazos, y tus cuatro miembros
límpidos, encantadores – un potrillo acurrucado –, y tomar tu cabeza entre mis manos indignas y

estirar hacia atrás la piel de tus sienes y besar tus ojos achinados y... , decías. . Y yo me levantaba del suelo, mientras tú me
mirabas crispando el rostro en una imitación deliberada de mi tic nervioso. Pero no...