Additius alimentaris

1. Petita història de l'additiu

Tot i que els additius s'associïn als temps moderns, trobem que porten segles utilitzan-se. La sal de cuina, el sucre, l´alcohol i la maceració d´aromatitzants amb greixos són exemples d'additius naturals que sempre s´han fet servir. Aquests però, no tenen res a veure amb els additius sintètics d'avui en dia.
Fa 4000 anys els egipcis ja dominaven el proccés defabricar colorant carmesí amb l'arrel d'una planta anomenada Rubia Tinctorum, amb efectes purgants, diurètics i laxants (en infusió, pols o cocció). En aquest cas no nomès s'utilitzava pel menjar, sinó que tambè era utilitzada per a la pintura o l'escultura.
Els musulmans i els asiàtics utilitzaben tambè, des de la més remota antiguitat,utilitzaben tot tipus d´espècies  per a tractar els seusmenjars, guiats més pels poders curatius de les espècies que per la conservació dels aliments, de tenyir-los o embalsamar-los (*).
Per estrany que sembli, va ser gràcies als additius que Cristòfol Colon va descobrir Amèrica, doncs sabem que el motiu principal de les seves expedicions era la recerca d´espècies. La importància que aquestes van anar adquirint a l´Edat Mitjana i fins avui en dia enspot ajudar a comprendre què representa en l'actualitat el mercat dels additius :
A EE.UU. l'any 1980 el mercat dels additius superarà els 1.000 milions de dòlars. A més, segons el diari britànic The Guardian el negoci mundial dels additius està valorat en més de 25.000 millons de dòlars anuals.
Des de fa 50 anys, la ciència i la tecnologia alimentària s'ha anat desenvolupant molt ràpidament, is'han descobert noves substàncies que poden cumplir el mateix que farien els additius naturals però incrementant l'eficàcia i reduïnt els costos de producció. Aquí trobem doncs els additius alimentaris d'avui en dia. Entre ells destaquen els emulsionants de la margarina, els edulcorants dels productes baixos en caloríes, i una gran varietat de conservants  i antioxidants que relantitzen la degradaciói l'enranciament dels productes.

2. Definició d'additiu
Es defineixen com a additius alimentaris substàncies que sense constituir per si   mateixes un aliment, ni posseir cap valor nutritiu, s´afegeixen intencionadament als aliments i begudes, en quantitats mínimes, amb l´objectiu de modificar els caràcters organolèptics(**) i facilitar o millorar el seu procés d´elaboració o conservació.Entrarien dintre d'aquesta definició conservants, colorants, edulcorants, antioxidants, emulgents, acidificants, aromatitzants, estabilitzants, gelificants, espessidors, potenciadors del sabors i  antiaglomerants.
( |

____________________________________________________________

____________

(*) Embalsamar : aromatitzar, perfumar
(**) Organolèptics :
Dit dels caràcters delsaliments (color, olor, aroma, tast, textura) que afecten els òrgans dels sentits (vista, olfacte, gust, tacte i oïda). | | |



3. Raons per l'ús d'additius

Les raons que porten a utilitzar els additius en la indústria alimentària són bàsicament del tipus econòmic i social.
L'ús de certs additius permet que els aliments durin més temps, el que fa que hi haji un majoraprofitament dels mateixos i es puguin reduïr els costos de producció, i tambè que existeixi un repartiment més homogenï.

Per exemple, al afegir al tomàquet en llauna substàncies que permetin disminuïr el pH d'aquest, la duració del mateix s'allarga fent que pugui ser consumit en èpoques on la producció de tomàquet disminueix.

3.1. Raons econòmiques i socials

En els països desenvolupats actuals, enels quals la producció d'aliments sol estar allunyada de l'espai i en el temps en el que es consumeixen, és complicat trobar productes frescos a uns preus assequibles per tothom. Trobem que l'ús de certs additius són necessaris per poder gaudir de la disponibilitat alimentària actual, i disposar d'uns determinats productes en unes èpoques i en uns determinats llocs que d'una altre manera no...