Adecuació


L'ADEQUACIÓ
És la propietat que determina quin és el registre que cal utilitzar en cada situació comunicativa.
ELS REGISTRES
Diferents estils de llengua que empra un mateix parlant pertal d'adaptar-se a cada situació comunicativa.
 Factors característics del registre

1. Tema: podem diferenciar els textos que tracten sobre:

Temes generals que solen usar paraules correntsTemes més concrets o específics ( usen un vocabulari més precís: cultismes, tecnicismes...).
2. Canal:

Text oral sol ser més espontani i poc elaborat,
Text escrit precisa d'una preparaciói una adequació a les convencions de la normativa que l'allunyen del discurs oral.
La dixi: persona, temps i espai
3. Intencionalitat: diferenciem entre dues possibles intencions:

Objectiva:hi ha abundància d'oracions enunciatives en tercera persona
Subjectiva: l'ús de la primera persona, d'oracions exclamatives, ja que l'emissor pretén transmetre emocions i reflexions personals(funció emotiva).

4. Grau de formalitat: El grau de coneixença o confiança entre els interlocutors, així com la situació o el lloc en què es doni la comunicació determinen el nivell de formalitatd'un text.

Considerem tres graus de formalitat:
Alt: es troba en situacions d'un cert distanciament entre emissor i receptor.
Mitjà o neutre: correspon a la varietat estàndard.
Baix: ensituacions en què hi ha un bon tracte o bé, se n'ha perdut el respecte.
Maneres de què disposem per a expressar més o menys distancia entre l’emissor i el receptor:
- Les fórmules de tractament.Així, l'ús del tu (situacions de poca formalitat), vós/vostè (usos formals), aptes per a indicar respecte, i honorable, excel·lentíssim, il·lustríssim (càrrec determinat).
- Tria lèxica,
- Ús d'undeterminat to de veu.
- Presentació del text.
- Seleccions d'estructures sintàctiques.

Com més alt és el grau de formalitat, més control cal exercir sobre allò que diem o escrivim....