adela cortina

El sorgiment de l'Estat de benestar.
Si l'Estat nacional ha estat l'element nuclear de la política en els últims 400 anys, la conversió de l'Estat a "Estat del benestar" s'inicia en les dècades finals del segle XIX. El primer pas és la creació d'un Estat del benestar en la dècada de 1880, de la mà de Bismarck, desitjós de contrarestar al socialisme. Mesures com l'assegurança de malaltia,l'assegurança contra accidents laborals o les pensions per a la vellesa, assumides per un Estat que fins llavors només havia tingut funcions polítiques, fomenten el benestar dels treballadors i debiliten les reivindicacions dels menys afavorits pel sistema. Amb la qual cosa cal és reconèixer que el també anomenat "Estat-providència" més neix per estratègia política que per exigència ètica. Aquestesmesures clarament paternalistes, que exigeixen l'agraïment de qui les reben, senten les bases d'una política social, que té la seva traducció acadèmica a l'Escola Històrica Alemanya i la seva versió polític-econòmica en la Verein für Sozialpolitik. Un altre pas en la configuració d'aquest tipus d'Estat és la Welfare-Theorie, representada per obres com les de Pareto i Pigou, que posa les bases del'Escola del Benestar, preocupada pels criteris amb què mesurar i augmentar el benestar col•lectiu. En tercer lloc, és el pensament keynesià què, com a plataforma teòrica, influeix de forma decisiva en la creació de l'Estat del benestar. Davant del principi clàssic d'explicar les variacions dels preus en termes de cariaciones de diners, Keynes les explica en termes de demanda, que està al seu torn enfunció de la taxa de la desocupació: la insuficiència de demanda efectiva serà pal • liada per una política de plena ocupació i de redistribució de riquesa, la qual cosa exigeix la intervenció de l'Estat en el camp econòmic i social, enfront de la doctrina liberal del laissez faire. Ara bé, convé recordar que el reformisme keynesià té un objectiu ben clara: mantenir el sistema capitalista, que podiaquedar desmantellat si seguien vigents els principis de la teoria econòmica clàssica. L'últim pas cap a l'Estat-providència és l'informe Beveridge, en plena Segona Guerra Mundial, que tracta d'afrontar les circumstàncies de la guerra i suavitzar desigualtats socials, proposant un sistema universal de lluita contra la pobresa que protegeixi tota la població davant qualsevol classe decontingències, incloent percepció d'uns ingressos mínims.
Després d'aquesta evolució l'Estat del benestar es configura amb elements com els següents:
1) Intervenció de l'Estat en els mecanismes del mercat per protegir uns grups d'un mercat deixat a les seves regles.
2) Política de plena ocupació, imprescindible perquè els ingressos dels ciutadans es perceben a través del treball productiu o de l'aportació decapital.
3) Institucionalització de sistemes de protecció, per cobrir necessitats que difícilment poden satisfer salaris normals.
4) Institucionalització d'ajudes per als que no poden estar en el mercat de treball.
Comptant amb aquestes claus, a partir de la Segona Guerra Mundial el govern passa a ser en les democràcies un gestor en comptes de ser un proveïdor. I a partir d'us seixanta començaa sorgir el que Peter F. Drucker diu el megaestado, aquest tipus d'Estat que es considera a si mateix "faedor adequat per a totes les tasques socials i tots els problemes socials". D'on va sorgint la idea de l'Estat fiscal, és a dir, la idea que "no hi ha límits econòmics als que un govern pot gravar o prendre prestat i, per tant, que no hi ha límits econòmics al que un govern pot gastar. "

Del'Estat del benestar a l'Estat de justícia.
En el seu assaig Entorn al tòpic: "potser això sigui correcte en teoria però no serveix per a la pràctica" i concretament en la II part, escrita explícitament contra Hobbes, intenta Kant mostrar, entre altres coses, que la felicitat no pot ser un fi de la raó pràctica aplicada aquesta vegada al dret polític perquè missió de l'Estat és assegurar un...