Administració de insulina

• Bolígrafs i dosificadors: faciliten la dosificació i l’administració i no es requereix de l’ús de xeringues. Presenten certs avantatges en pacients que tenen limitacionsfísiques o en els que s’han de punxar moltes vegades al dia, a més, els diabètics estan més satisfets amb aquests dispositius tot i que no han demostrat millorar el controlglucimic en comparació amb els vials i les xeringues.

Hi ha dos tipus de bolígrafs bàsics: els rebutjables i els reutilitzables. Els que són rebutjables són dispositius quecontenen 300 unitats en 3 ml, no es poden reutilitzar quan s’acaba el contingut i s’ha de col•locar una agulla nova després de cada injecció. En canvi, els bolígrafsreutilitzables mantenen l’estructura d’aquests, que es millor que la dels rebutjables i més cara, ja que és metàl•lica; només es canvien els cartutxos d’insulina i també contenen 300unitats en 3 ml.

Els dosificadors són més grans que el bolígrafs i permeten que sigui més fàcil d’utilitzar, sobretot per persones que tenen problemes de visió otremolors. Funcionen com els bolígrafs: es col•loca el cartutx d’insula, es marca la dosi i es punxa a través d’una agulla.

• Dispositius d’infusió contínua subcutània de insulinao bombes d’insulina: són la manera més sofisticada d’administració d’insulina i consisteixen en un dispositiu extern que allibera insulina d’acció ràpida de manera contínuadurant 24 hores. La bomba es ports posada tot el temps, el que es canvia són el catèter, el tub, la insulina i la xeringa cada 2 o 3 dies. El principal avantatge és que permetcombinar millor la insulina, l’alimentació i l’activitat física, a més, permet tenir una major llibertat per escollir els aliments que s’ingereixen i l’horari dels àpats.