Administración

Comunitat autònomaL'actual organització territorial d'Espanya, segons el que estableix la constitució de l'Estat vigent, reconeix tres nivells d'autonomia: els municipis, les províncies, i les comunitats autònomes. D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.
A partir de la promulgació de la constitució, el 1978, va començar un procésde devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions, per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.
Formació de les comunitats autònomesDevolució de poders i la creació de les autonomies espanyoles.
La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a lesnacionalitats i regions que integren l'Estat. Podien accedir a l'autonomia:
dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes;
els territoris insulars; i
una província d'entitat regional històrica.
Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret per a:
autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que elseu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i
autoritzar o acordar un Estatut d'Autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.
En base a les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes:
Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galícia(com a "nacionalitats històriques"), així com l' Aragó, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, i Extremadura van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials;
Canàries i les Illes Balears van accedir a l'autonomia com a territoris insulars;
Cantàbria, Astúries, La Rioja i la Regió de Múrcia van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincialsd'entitat regional històrica, així com Navarra, encara que aquesta última ho va fer per mitjà de l'actualització i millorament dels seus furs;[4]
la Comunitat de Madrid va accedir a l'autonomia per motius d'interès nacional;[5] i
Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autorització de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organització provincial.L'organització interna de les comunitats autònomesLes comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un Estatut d'Autonomia. Els Estatuts d'Autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marcestablert per la constitució.
L'organització institucional autonòmica estipulada en els Estatus d'Autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:
una Assemblea Legislativa, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té lafacultat legislativa;
un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són...