ADQUISICIÓ DE LES VIRTUTS

ADQUISICIÓ DE LES VIRTUTS

'Areté' o virtut són sinònims d'excel·lència. Els grecs ho aplicaven al bon exercici de la funció d'alguna cosa. Segons Aristòtil, també l'ésser humà té una funciónatural i específica, que pot exercir bé o malament.

Aleshores podem dir que les coses naturals són necessàries a l’hora de generar virtut, però tampoc podem controlar-les. Per altra banda, com la virtutes perfecciona amb l’hàbit i el costum, podem dir que aquesta no és natural; en canvi, sí que és natural la capacitat de ser virtuós. La persona humana necessita ser virtuosa -tenir força- per podercréixer com a persona. La llibertat sense virtut es queda en possibilitat o en desig sense fruit



Aristòtil parla de les virtuts humanes per referir a l'exercici d'aquesta funció realitzada bé i ambexcel·lència. Partint d'aquest punt, podem dir que hi ha dos classes de virtuts: virtuts ètiques i virtuts dianoètiques. Les dos expressen l'excel·lència de l'home i la seua consecució produeix lafelicitat, ja que aquesta última és " l'activitat de l'home conforme a la virtut".


Les virtuts ètiques són adquirides a través del costum o l'hàbit (o disposició) i consisteixen, fonamentalment, enel domini de la part irracional de l'ànima (sensitiva) i regular les relacions entre els homes.
Les virtuts ètiques no estan per natura, el que significa que ninguna cosa natural es modifica percostum o per la pràctica; per exemple, el cas de la pedra, que per natura tendeix a caure avall. De manera que per moltes vegades que la llancem amunt per tal de que aprenga a no caure, no podem fer ques’acostume a quedar-se dalt.

Per altra banda, les virtuts dianoètiques es corresponen amb la part racional de l'home, sent, per això, pròpies de l'intel·lecte (nous) o del pensament (nóesis). El seuorigen no és innat, sinó que han de ser apreses a través de l'educació o l'ensenyament.
Per això podem dir que unes mateixes accions originen i corrompen la virtut, ja que ningú naix sabent, i podem...