Adquisició d'hàbits
Els nens poden patir tots tipus de malalties. En aquest document describim algunes de les més freqüents.
1- Malalties més freqüents en els lactants
Icterícia: És una malaltia caracteritzada pel to groguenc de la pell i les mucoses a causa d'un excès de bilirubina. Passa per dos motius, tant perquè el fetge no funciona bé com perquè es destrueixen mésglobuls vermells dels habituals. Existeix la fisiològica i la patològica, i el tractament consisteix en exposar els nens al sol perque la bilirubina es pugui eliminar més ràpidament.
Dermatitis al bolquer: Aquesta malaltia és provocada pel contacte continuat de l'orina i la femta amb la pell i desencadena una irritació i taques rogenques a la zona del bolquer que pot acabar en infecció si no escura. Es cura amb pomades i s'evita amb el bon ús dels bolquers, netejant bé els genitals i utilitzant crema protectora abans de posar el bolquer net.
Reflux gastroesofàgic: Aquesta malaltia succeix quan el contingut de l'estómac torna cap a l'esòfag i arriba fins la boca. Passa perqu`pe l'esfínter d'entre l'esòfag i l'estómac no funciona bé. El nen regurgita, és a dir, expuilsa petitesquantitats de llet i poden arribar a ser vòmits persistents. Sol desaparèixer per si sol quan l'esfínter s'enforteix i es manté tancat. Per prevenir-ho cal que el nen es mantingui en la posició adequada durant i després de la ingestió i ajudar-lo a expulsar els gasos.
Malalties infeccioses d'afectació general
Meningitis: La meningitis és una infecció de les meninges, les membranes quecobreixen l’encèfal, i succeeix per una infecció bacteriana a les vies respiratòries, bacteris que passen de les fosses nasals cap a la sang i així a les meninges, o per virus. Els símptomes solen ser febre, rigidesa de nuca i intolerància a la llum. En una meningitis el nen ha de ser hospitalitzat i allunyat de l’escola ja que és infecciosa. A més si es complica es pot perdre la visió o audició,tenir problemes de memòria o ansietat.
Tètanus: El tètanus és una infecció bacteriana que provoca insuficiència respiratòria i renal, infarts i inclús es mortal. Es requereix atenció hospitalària i es produït per un bacteri que està present en qualsevol objecte que entri en contacte i entra al nostre organisme a través de talls o puncions a la pell. Genera una toxina que fa elssímptomes dies després de la lesió. Per prevenir-ho cal vacunar al nen, netejar bé qualsevol ferida, evitar els objectes que poden fer talls a la pell i rentar-se bé les mans després del contacte amb el terra.
Varicel•la: La varicel•la és una infecció produïda pel virus varicel•la-zòster que provoca lesions rogenques que piquen molt i de les que es fan unes vesícules plenes de líquid, i afectaals nens entre 2 i 8 anys. Es transmet per l’aire i per contacte directe. Els símptomes són febre, malestar, mal de cap, etc. Abans de curar-se la lesió es transforma en crosta i cal evitar que el nen es rasqui perquè no es sobreinfectin.
Parotiditis: És una infecció viral de les glàndules salivals que es troba al gruix de les galtes. Es contagia per l’aire quanalgú infectat esternuda o tos. Els símptomes són malestar, febre, inflamació de la glàndula paròtida i dificultat per engolir. Es pot complicar i necessitar una hospitalització i aquestes són la meningitis o la pancreatitis.
Tos ferina: La tos ferina és una infecció bacteriana que afecta els pulmons. Primer és com un refredat i a la setmana apareixen atacs de tos intensa queduren uns minuts i succeeixen deu vegades al dia. Es contagia per l’aire amb el bacteri procedent de la tos o esternuts de la persona infectada.
Malalties exantemàtiques: Són malalties en les que apareix un exantema (taques a la pell). Les més freqüents són el xarampió, la rubèola, l’escarlatina i l’eritema infecciós. Són infeccions virals menys l’escarlatina que es...
Regístrate para leer el documento completo.