Adri

L’escola Pitagòrica
Les coses son nombres: La seua teoria fonamental afirma que les coses són nombres, els nombres constitueixen les essències de les coses.
Els pitagòrics estaven convençuts quela realitat tenia una estructura matemática, i que l’univers i el vel eren en el fons harmonia i nombres.
La teoria sobre l’ànima: La concepció de l’ànima està influïda per la religió órfica, segonsla cual el cos és una espècie de presó o tomba per a l’ànima. Els pitagòrics concebien l’ànima com una estranya harmonia del cos, la funció principal de l’ànima consistía en el coneixement de l’ordrei l’harmonia divines de l’univers.
Teoria del coneixement: Per als pitagòrics la via d’accés al coneixement era el raonament matemàtic.
En resum: Plató fou en realitar un pitagòric. La seuafilosofía está impregnada d’elements pitagòrics: la teoria del coneixement, el mensyspreu dels sentits, la desvaloració del cos i la concepció d’aquest com a presí de l’ànima, la idea de justicia com aharmonia, la importancia de les matemàtiques i els nombres com a expressió de l’ordre i de l’harmonia de l’univers, la concepció de la naturalesa divina i inmortal de l’ànima, i del coneixement racional coma via de purificació, la transmigració de l’ànima.

Heràclit d’Efes
Afirmà que “tot flueix”, tot canvia i res no roman. Aristótil resumeix el pensament d`Heràclit amb la frase: “Totes les cosesestán en moviment i res no esta aturat” Heràclit deia que “no es pot entrar dues vegades en el mateix riu, perquè els qui s’hi endinsen se submergeixen sempre en aigües distintes. L’univers és unapermanent i eterna lluita de contraris (fred i calent,humit y sec.) En l’univers cada cosa tendeix a transformar-se en l’oposat.
En resum: Plató conegué la filosofía d’Heràclit a través de la versiódeformada de Cràtil, i l’entengué en el sentit que la realitat física és evanescent, no permanent, tot canvia i res no hi ha d’estable en l’univers. Plató acepta d’Heraclit la idea que en el món físic i...